Informe en pdf

1 INTRODUCCIÓ

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha dut a terme una campanya sectorial centrada en informatius d’esports. Les mostres s’han obtingut de programes de ràdio i televisió d’emissores dels territoris de parla catalana: RTVA (Informatiu vespre), Pla d’Urgell TV, Lleida TV (Notícies Lleida), À Punt (Informatiu nit), Comarcal TV La Canal de Navarrès, la Costera, la Vall d’Albaida, IB3 (Notícies vespre), IB3 Ràdio (Informatiu Migdia Cap de Setmana), Banyoles TV (Esports), TV Girona (Notícies vespre), Canal Taronja Osona, Moianès i Lluçanès (L’Informatiu), Vallès Oriental Televisió (Infovallès), Betevé (Notícies migdia), TV3 (Telenotícies vespre). Tots els programes analitzats van ser emesos entre els mesos de juny i setembre de 2025. Cada un dels fragments recollits té una durada d’entre 2 i 14 minuts; en total s’han transcrit i analitzat 84 minuts d’àudio.

L’objectiu de l’informe és analitzar la qualitat lingüística dels informatius d’esports. Pel que fa a la tria de mostres, s’ha tingut en compte la diversitat dialectal (central, balear, valencià i nord-occidental) i s’ha optat per la diversitat en els esports: futbol, ciclisme, hoquei, bàsquet i handbol.

1.1 LES VEUS DE L’INFORME

En les mostres analitzades hi intervenen 49 veus: 3 de balears, 23 de centrals, 10 de nord-occidentals i 13 de valencianes. D’entre aquests veus, n’hi ha 29 que corresponen a periodistes i la resta són de testimonis (entrenadors, jugadors, organitzadors…). Pel que fa a la varietat dialectal dels periodistes, la distribució és la següent: 3 de balears, 13 de centrals, 5 de nord-occidentals i 8 de valencians.

 

2 ANÀLISI LINGÜÍSTICA DE LES DADES OBTINGUDES

A continuació es presenten els aspectes lingüístics analitzats agrupats en cinc grans blocs: fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic i pragmàtica.

2.1 FENÒMENS FONÈTICS

2.1.1 Vocalisme

2.1.1.1 Supressió de /a/ inicial

S’observen un parell de casos en què s’elideix la a àtona a inici de mot: anat [Ø] (N), açò [Ø] (V).  Aquest fenomen és propi dels registres informals.

2.1.1.2 Manca de neutralització

S’observen força casos en què parlants del català central pronuncien [e] en lloc de [ə], seguint la grafia: penúltima [e] (C), lleidatà [e] (C), fase [e] (C), bàsquet [e] (C); o bé realitzen el so [ə] com a [a]: partit [a] (C),  aprens [a] (C), represa [a] (C), recorregut [a] (C). També s’observen, però, alguns casos de bona pronúncia en mots que sovint es pronuncien sense fer la neutralització: Londres [ə] (C), sèrie [ə] (C), Tottenham [ə] (C).  En parlars orientals no és acceptable la manca sistemàtica de neutralització, ni tampoc la tendència a generalitzar la pronúncia [a] en substitució de [ə] (GIEC 3.2.2, GIEC 3.3.1.2c, GEIEC 1.2.2c, GBU 1.3 R1).

2.1.1.3 Elisió de la vocal neutra final en mots esdrúixols acabats en ia (B)

S’observen alguns casos d’aquest fenomen en balear: València, Constància [Ø] (B).  Aquesta pronúncia és habitual en la parla col·loquial, però no és acceptable en registres formals (GIEC 5.2.1.1d, GEIEC 3.2.1).

2.1.1.4 Pronúncia [a] en comptes de [e] en síl·laba travada inicial (N, V)

Se n’observen casos en nord-occidental i valencià: expliquem [a] (N), especial [a] (N), espero [a] (N), embassaments [a] (N), esperàvem [a] (V). En la major part dels parlars occidentals, és habitual la pronúncia [a] de la e gràfica en síl·laba travada inicial, sobretot en mots començats per em, en i es.  Aquesta pronúncia és acceptable (GIEC 3.3.4.1e, GEIEC 1.2.2f).

2.1.1.5 Pronúncia de la a àtona final com a [ɛ] o [ɔ]

S’observen casos de a àtona final pronunciada com a [ɛ]: primera [ɛ] (N), màxima [ɛ] (N), [jo] entraria [ɛ] (N), nova [ɛ] (N), temporada [ɛ] (N), setmana [ɛ] (N). Pel que fa a la a àtona final pronunciada com a [ɔ], se n’observen tres casos: cosa, fora, jugador granota [ɔ] (V). En diferents parlars valencians es produeix un fenomen d’harmonia vocàlica que consisteix a pronunciar la a en posició final de mot com una [ɔ] o una [ɛ] quan la penúltima síl·laba conté una [ɔ] o una [ɛ], respectivament. Aquestes pronúncies són acceptables en parlars del bloc occidental (GIEC 3.3.4.1c, GIEC 3.3.4.1d, GEIEC 1.2.2d, GEIEC 1.2.2e, GBU 1.3 R4).

2.1.1.6 Realització de la e tònica com a [e] en mots acabats en –ència

Se n’han observat alguns casos en les emissions gironines en mots acabats en –ència: experiència, consistència [e] (C).  Aquesta pronúncia és pròpia del gironí i part del valencià meridional (GIEC 3.2.2b, GIEC 3.2.1, GEIEC 1.2.1, GBU 1.2).

2.1.1.7 Canvi de e en i

S’observa algun cas de tancament de e en i: converteix, eixa [i] (V). Aquest fenomen és degut al caràcter tancador de la consonant palatoalveolar [ʃ] en contacte amb la vocal e.  Aquesta modificació s’evita en registres formals (GIEC 3.3.4.2a, GEIEC 1.2.2g, GBU 1.3 R5).

2.1.1.8 Realització de la o tònica com a o d’obertura mitjana [o̞]

S’observen alguns casos de pronúncia de la o tònica com a [o̞] en les emissions gironines: trajectòria [o̞] (C), aposta [o̞] (C), esports [o̞] (C), bona [o̞] (C). La major part dels parlars pronuncien aquests mots amb [ɔ]: flor, hora, olla… En gironí, però, aquests mots es pronuncien amb una vocal mitjana posterior d’obertura intermèdia ([o̞]), plenament acceptable, ja que correspon al sistema vocàlic d’aquest parlar. (GIEC 3.3.4.1f, GIEC 3.2.1, GEIEC 1.2.1, GBU 1.2).

2.1.1.9 Manca de reducció de o àtona (C)

S’observen alguns casos en què parlants de central no fan la reducció de o en posició àtona: tricolors [o] (C), coreà [o] (C). Aquest mateix fenomen s’observa en la pronúncia d’alguns topònims: Còrdova [o] (C), Tòquio [o] (C). És un comportament típic de mots d’introducció recent (potser ho són per a la veu que llegeix la notícia); amb tot, s’hi hauria d’haver aplicat la reducció. (GIEC 3.3.1.1, GIEC 3.3.1.2c, GEIEC 1.2.2, GBU 1.3.R1).

2.1.1.10 Articulació del mot que

S’observen molts casos en què parlants de català central pronuncien el mot que, àton, amb e tancada en lloc de la corresponent vocal neutra.  Aquesta pronúncia no és acceptable en cap registre en català oriental.

2.1.1.11 Desplaçament de l’accent

S’observa algun cas de desplaçament de l’accent en la paraula futbol [ú] (B, V) (C), tot i que a la majoria de mostres la realització és adequada.  Aquest tipus de desplaçament acostuma a ser una interferència forana i no és acceptable (GIEC 5.2.1.1d).

2.1.1.12 Articulació del mot però

En les mostres analitzades s’observen quatre pronúncies del mot però: [pəɾɔ́] (C, B), [pɾɔ́] (C, N), [peɾɔ́] (N, V) i [péɾo] (V, B). La pronúncia [pɾɔ́], en què es produeix caiguda de la e pretònica, és habitual en llenguatge espontani, tot i que s’evita en registres formals.  La pronúncia plana [péɾo] és pròpia del discurs oral espontani en valencià, tot i que s’ha d’evitar en un discurs oral llegit i en registres formals (DCVB, DNV).

2.1.1.13 Fenòmens en diftongs

S’observa un cas de diftong que presenta absorció de la semivocal: aigua [o] (B).  Aquesta pronúncia s’evita en registres formals (GIEC 2.5.2b, PEOLC I 1.1.3). També s’observa diftong creixent en la pronúncia de hui [wí] (V) i huitanta [wi] (V). Aquesta pronúncia és pròpia de bona part dels parlars valencians (GIEC 2.5.1, GEIEC 1.4.1b, GBU 3.2 R3).

2.1.2 Consonantisme

2.1.2.1 Substitució de la lateral palatal [ʎ] per la semivocal [j]

És un fenomen que s’observa en totes les varietats presents en les mostres: Lleida, llarg, lliga [j] (N), granollerins, perillosa, llançament, detalls, desnivell, aïllades [j] (C), Castelló, plantilla, allargat, treball, Marsella [j] (V), Llevant, cistella [j] (B).  La substitució de la lateral palatal per la semivocal palatal no és acceptable (GIEC 4.2.5, GEIEC 2.2.3b, GBU 2.4 R7).

2.1.2.2 Realització de la consonant fricativa postalveolar sonora [ʒ] com a semivocal [j]

En les mostres s’observen realitzacions de [ʒ] com a [j] en veus balears: jugar, majúscules, conjunt [j] (B).  Aquesta pronúncia no és acceptable en cap registre (GIEC 4.2.3.1, GIEC 2.5.2c).

2.1.2.3 Realització de la /dʒ/ (tj) com a [j]

S’observa un cas en balear: mitja [j] (B). La pronúncia tj davant vocal correspon a [dʒ] i no a una semivocal.  Aquesta pronúncia es considera molt col·loquial.

2.1.2.4 Realització de la consonant dels mots jo i ja com a [j] o com a [ʒ]/[dʒ]

En tots els exemples de parlar nord-occidental s’observa la pronúncia com a [j] tant de jo com de ja. Pel que fa al central, a les mostres analitzades coexisteixen tres pronúncies per a ja: com a [j], com a [ʒ] i com a [dʒ]. I s’observa una única pronúncia per a jo: com a [j]. I pel que fa al valencià, s’observa un exemple de jo com a [j] i uns quants exemples de ja com a [dʒ].  Totes tres pronúncies són adequades en tots els registres (GIEC 4.2.3.1, GIEC 2.5.2c, GEIEC 1.4.1, OIEC 2.6.6.1).

2.1.2.5 Ensordiment de s sonora: /z/ > [s]

S’observen alguns exemples en totes les varietats observades, especialment en valencià. Aquest ensordiment es troba tant dins el mot com entre mots: asiàtic, il·lusionant [s] (C), il·lusió, divisió, els espera [s] (N), zero, gols a u , onze, com és el [s] (B), ocasions, resulta, als hotels, ens ho comenta, inclosa, tres equips, tres jornades anteriors, fins i tot, invasió, fins als jardins [s] (V).  En els parlars que disposen de s sonora no és acceptable en cap registre fer la s sorda en aquests contextos, i en els que no disposen d’aquest so, no és acceptable en els registres formals (GIEC 4.2.3, GIEC 4.2.3.2, GIEC 4.4.1.1, GIEC 4.4.1.2a).

2.1.2.6 Sonorització de la s sorda: /s/ > [z]

S’observen casos de sonorització de la s sorda en mots que contenen –miss– o –ress-. A les mostres observades hi ha exemples d’aquest fenomen en central i nord-occidental: pressió, progressant [z] (C), premisses, agressiu [z] (N).  Aquesta pronúncia no és adequada en els registres formals (GBU 2.3 R6, PEOLC I 1.2.2).

2.1.2.7 Ensordiment de /dʒ/ en [tʃ]

S’observen realitzacions de la consonant africada postalveolar sonora /dʒ/ com a africada postalveolar sorda [tʃ] tant en valencià com en central: fitxatge, homenatge, imatge [tʃ] (C), oratge, mitja [tʃ] (V). Cal dir que també es troben alguns exemples de bona pronúncia: imatge [dʒ] (C, V), oratge [dʒ] (V).  La realització sorda de les africades sonores no pertany als registres formals (GIEC 4.2.3.1, GIEC 4.2.3.2, GEIEC 2.2.2, GBU 2.3).

2.1.2.8 Ensordiment i africació de /ʒ/ com a [tʃ]

S’observen casos de realització de la consonant fricativa postalveolar sonora /ʒ/ com a africada postalveolar sorda [tʃ] a principi de mot: joc, Girona [tʃ] (V).  La realització sorda de les sibilants sonores no pertany als registres formals (GIEC 4.2.3.1, GEIEC 2.2.2, GBU 2.3).

2.1.2.9 Africació de la fricativa postalveolar sonora /ʒ/ en [dʒ]

Se n’observen nombrosos casos en valencià, tant a principi de mot com a interior de mot: ajuda, ajuntament, joc, jugadors, gent, golejador, ajustar, plantejament [dʒ] (V).  Aquestes realitzacions són pròpies dels parlars valencians i acceptables en tots els registres (GIEC 4.2.3.1, GIEC 4.2.3.2).

2.1.2.10 Africació de la fricativa palatoalveolar sorda /ʃ/ en [tʃ]

Se n’observen alguns casos en tots els parlars: marxa Xile, perxa [tʃ] (V), xut [tʃ] (B), aixecar [tʃ] (C).  Aquest fenomen és propi d’alguns parlars valencians i nord-occidentals, i adequat en tots els registres. En els parlars orientals, les realitzacions africades no pertanyen als registres formals (GIEC 4.2.3.1b, GEIEC 2.2.2, GBU 2.3 R8).

2.1.2.11 Realització del grup –tz– del sufix –itzar com a [s]

Se n’observen alguns casos en valencià, sempre amb la realització de tz com a [s]: caracteritzar, organització, finalitzava, analitzar [s] (V).  En els mots amb el sufix –itz(ar), a més de la pronúncia africada [dz], és igualment acceptable la pronúncia com a [z] que aquest sufix presenta en parlars occidentals i baleàrics. Però no és acceptable, en canvi, la pronúncia de la z com a [s] (GIEC 4.2.3, GEIEC 2.2.2c, GBU 2.3 R3).

2.1.2.12 Articulació forçada o simplificada de la t en el mot setmana

S’observen casos de pronúncia forçada del grup –tm– en nord-occidental i casos de pronúncia simplificada en central: setmana, intersetmanal [dm] (N), setmana, setmanes [m] (C).  La pronúncia simplificada s’evita en registres formals i la pronúncia forçada no és acceptable en cap cas. La pronúncia recomanada d’aquest grup consonàntic és [mm] (GIEC 4.4.3.1, GEIEC 2.3.7).

2.1.2.13 Realització de l’adjectiu altre

S’observen dues realitzacions no adequades per a altre(s): altres [t] (V), altre [nt] (N). En paraules com altre o nosaltres hi ha sovint l’elisió de l o la substitució de l per n.  Aquestes realitzacions no pertanyen als registres formals (DCVB).

2.1.2.14 Processos d’escissió de la nasal palatal

S’observen un parell de casos d’escissió de la nasal palatal en una mostra de parlar valencià: d’enguany [jn] (V) (GIEC 4.4.4).

2.1.2.15 Simplificació del grup consonàntic -st del demostratiu aquest

S’observen casos de simplificació davant vocal en parlars centrals: aquest inici [t] (C).  Aquesta pronúncia és pròpia de la parla espontània (PEOLC II 1.3).

2.1.2.16 Elisió i assimilació del grup consonàntic –st del demostratiu aquest

S’observen casos d’assimilació en parlars balears: aquest migdia , aquest mercat [mm] (B).  Aquesta assimilació és habitual en mallorquí i menorquí, i s’evita en registres formals (GIEC 4.4.3.2, GIEC 4.4.3.5d; PEOLC II 1.3).

2.1.2.17 Mots acabats en nt

S’observa que els parlants valencians realitzen les paraules acabades en nt sensibilitzant la t final quan precedeix una vocal: fent història, finalment ha sigut [t] (V). Pel que fa als parlars centrals, s’observen dos casos en què es pronuncia la t final de la paraula sant, tal com s’aconsella per als registres formals en construccions més o menys fixades: sant Andreu [t] (C) (GIEC 4.3.2, GEIEC 2.3.2, GBU 2.2 R9).

2.1.2.18 Assimilació d’oclusives

S’observa algun cas d’assimilació d’oclusives en tots els parlars: repte [tt] (C), totpoderós [pp] (B), objectiu [tt] (V), tècnic [nn] (B).  Les assimilacions s’eviten en registres formals (GIEC 4.4.2.4b).

2.1.2.19 Pronúncia del mot perspectiva

S’observa la pronúncia inadequada de perspectiva [re] (N), amb metàtesi a la síl·laba inicial  (DCVB).

2.1.2.20 Pronúncia del sufix –edat

S’observa la pronúncia del grup –edat com a –etat i –itat: claredat [t] (C), honestedat [it] (C) . Les formes -dat, -edat, -etat, -tat són variants del sufix -itat.  La forma concreta que adopta el sufix depèn de la història de cada paraula, i queda fixada en el diccionari (GIEC 10.2.1.2a, DCVB).

2.1.2.21 Pronúncia del prefix contra–

S’observa la pronúncia inadequada del prefix contra– com a conta-: contrarestar, contrarellotge [t] (C).

2.1.2.22 Pronúncia del mot cor

S’observa la realització del mot cor com a [kɔ́ɾt] (C). L’addició de consonant dental en algunes paraules monosíl·labes acabades en -r és habitual en diverses àrees del domini lingüístic.  Aquesta pronúncia no és pròpia dels registres formals (PEOLC I 1.2.1) (Fonètica descriptiva del català 5.3.2.2, DCVB).

2.1.2.23 Pronúncia del mot seixanta

S’observa una realització no adequada del mot seixanta [ʃi] (C).  La palatalització de la sibilant inicial i el canvi de e per i s’eviten en registres formals (GIEC 3.3.4.2a, GEIEC 1.2.2, GBU 1.3 R5) (DCVB).

2.1.2.24 Pronúncia del mot quilòmetres

S’observa el canvi de [ə] per [u] en la paraula quilòmetres [u] (C). Aquesta pronúncia és popular i informal, segurament deguda a la interferència del castellà (DCVB).

2.1.2.25 Fenòmens vocàlics en seqüències de mots

S’observen elisions de les vocals a i e àtones en contacte amb vocal tònica inicial del mot següent: aquesta hora [ɔ́] (C), catorze anys [á] (C), mateixa hora [ɔ́] (V). Són pronúncies adequades (GIEC 3.4e, GIEC 3.4f, GEIEC 1.4.3, GBU 1.4.3).

2.1.2.26 Fenòmens vocàlics dins el mot

S’observa la realització del grup ea com a [eə]: realitat r[eə]litat (C).  En parlars orientals no hi ha reducció vocàlica completa en la primera vocal del grup gràfic ea, ja que aquesta vocal no es realitza com a [ə], sinó com a [e] (GIEC 3.3.1.2b, GEIEC 1.2.2, GBU 1.3).

2.1.2.27 Pronúncia de la sigla ACB

S’observa la pronúncia de la sigla ACB com a [aθebé] (B).  Aquesta pronúncia no és adequada en cap registre, ja que la fricativa dental sorda [θ] no forma part del repertori fonètic del català.

2.1.2.28 Rotacisme

S’observa un exemple de rotacisme: marcadors d’aquest migdia [ɹ] (B). En mallorquí és freqüent un procés de rotacisme pel qual la consonant s seguida de consonant sonora esdevé aproximant alveolar [ɹ]).  Aquest fenomen s’evita en registres formals (GIEC 4.4.3.6).

2.1.2.29 Elisió de la v intervocàlica de les terminacions de l’imperfet d’indicatiu

Se n’observa un cas: estàvem [Ø] (V).  Aquesta elisió, que es dona col·loquialment en parlars valencians i nord-occidentals, s’evita en els registres formals (GNV 1.3.2.2.2).

2.1.2.30 Elisió de la d intervocàlica en valencià

Se n’observen un parell de casos: vegada [Ø] (V), m’agrada [Ø] (V).  L’elisió de la d intervocàlica, que es dona sobretot quan hi ha implicades les terminacions –ada i –ador(a), és col·loquial en bona part del valencià, però s’evita en els registres formals (GIEC 4.4.3.3).

2.1.2.31 Reducció del grup –rts a [ts]

Se n’observa un cas: dimarts [ts] (V). Aquesta pronúncia és habitual en alguns parlars (Fonètica descriptiva del català  VIII 5.3, DCVB).

2.1.2.32 Realització de la r final

S’observa un cas de pronúncia de la r en l’expressió a partir de [ɾ] (C). En la majoria de parlars, excepte el valencià,  la ròtica final s’elideix en els mots aguts (GIEC 4.3.4).

2.1.2.33 Grup [ks]

S’observen tres casos en què el grup [ks] es pronuncia com a [s]: excuses [s] (B), exponencialment [s] (N), exclusions (s) [C].  Aquestes pronúncies pertanyen als registres informals i a una dicció relaxada, però s’eviten en els registres formals i en una dicció acurada (GIEC 2.4.2.1a, GEIEC 1.3.2).

 

2.2 FENÒMENS MORFOLÒGICS

2.2.1 Ús de l’article general

S’observen alguns casos en què, davant vocal, s’usa la forma sil·làbica en lloc de l’asil·làbica: el espai (N), el oblit (C), el equip (C), el Azul Marino (B), la última (C).  Les formes el o la davant so vocàlic no són acceptables (GIEC 16.3.1b).

2.2.2 Ús de l’article salat

S’observa algun cas aïllat d’ús de l’article salat: en es darrer partit (B), en referència as cas (B).  Aquesta forma és pròpia de la parla espontània (GIEC 16.3.1.1b, GEIEC 10.3.1c, GBU 12.3).

2.2.3 Ús de la forma sil·làbica de la preposició de davant vocal

S’observen alguns casos en què s’usa la forma de seguida d’un mot començat per vocal: de aquesta (N), de atacar (C), de una incidència (V).  L’ús d’aquesta forma davant vocal no és acceptable (GIEC 19.3, GEIEC 14.4, GBU 21.1 R2).

2.2.4 Demostratius

En les mostres analitzades s’observen casos de formes reforçades en tots els parlars: aquest any (C), aquest torneig (V), aquest migdia (B). Pel que fa a les formes no reforçades, se n’observen de primer i segon grau en parlars valencians: estes característiques (V), este migdia (V), esta nit (V); eixa etapa, eixe és el denominador (V).  Tant les formes reforçades com les no reforçades són acceptables, tot i que en els registres formals són preferibles les reforçades (GIEC 16.4.1, GEIEC 11.2.1, GBU 13.2).

Quant als adverbis demostratius, en valencià s’observen casos de sistema ternari: ho deixem ací (V), ací mos coneguem tots (V), han estat ahí (V), allí acaba de fer roda de premsa (V), d’allí als hotels (V).  La forma ahí s’evita en registres formals (GIEC 20.4.1, GEIEC 11.2, GBU 13.3).

Finalment, pel que fa als pronoms demostratius, s’observen exemples de sistema ternari: açò és una loteria (V), això no ha estat cap impediment (V) (GIEC 16.4.1, GEIEC 11.2.1, GBU 13.2).

2.2.5 Ús del numeral dènou

S’observa un cas en què s’utilitza la forma dènou: l’Handbol Elx guanyava dènou/vint-i-tres (DIEC).

2.2.6 Possessius

S’observen dues formes del pronom possessiu tònic singular femení de tercera persona: la seva família (C), la seva expulsió (B), la seva capacitat (N), després de guanyar la seua sèrie (V). A les mostres de l’àrea occidental només es troba la forma seua en parlars valencians (GIEC 16.5.2, GEIEC 11.3.1, GBU 14.1).

2.2.7 Ús del numeral dos

S’observa algun cas en què s’utilitza el numeral dos seguit d’un substantiu femení: dos vegades (N, V).  Tot i que en alguns parlars s’usa la forma dos com a invariable, en els registres formals és preferible mantenir la variació de gènere dos/dues (GIEC 17.2.1.1, GEIEC 12.3.1, GBU 18.4).

2.2.8 Variants del pronom nosaltres

S’observen variants de nosaltres en parlars valencians: els últims 25 anys ens hem organitzat mosatres en la inestimable ajuda de l’Ajuntament de Canals (V); són la força que mosatros necessitem (V).  Aquestes formes no són pròpies dels registres formals (GIEC 8.1c, GEIEC 13.1a, GBU 15.2 R6).

2.2.9 Variant de veure

S’observa algun cas de monoftongació del diftong eu en les formes d’infinitiu i futur del verb veure: es quedà sense vore porta (V); Vorem si, com en les altres golejades, l’equip reacciona (V).  Aquesta forma s’evita en registres formals (GIEC 9.6.2g, GEIEC 5.5.2, GBU 7.3d).

2.2.10 Variant del pronom us

S’observa la variant vos en valencià: Acabem ja i vos recordem que hui tenim una nova cita (V).  Aquesta forma és acceptable en els parlars en què es manté. En registres formals, però, és preferible la forma us (GIEC 8.3.2, GEIEC 13.4.2, GBU 16.1 R4).

2.2.11 Variant del pronom feble nos

S’observen dos testimonis que utilitzen la forma mos, variant col·loquial del pronom feble nos: ja mos han comunicat que està bé (V); mos esperàvem no tant, però sí que ha vingut molt de nivell (V).  Aquesta forma no és adequada en registres formals (GIEC 8.3.2, GEIEC 13.4.2, GBU 16.1 R10).

2.2.12 Verbs amb formes velaritzades

S’observen alguns exemples de formes verbals velaritzades, especialment en valencià: està siguent un campionat que estan caiguent tots els favorits (V); l’afluència de gent que estem tinguent és meravellosa (V); ací mos coneguem tots; el paperot del València contra el Barça continua coguent i molt (V); ha sapigut contrarestar (C).  Aquestes formes amb la consonant velar g són col·loquials i no són acceptables en els registres formals (GIEC 9.6.1.2, GEIEC 5.5.1a, GBU 7.2 R1).

2.2.13 Variant de l’increment incoatiu

S’observen alguns exemples d’increment incoatiu amb la vocal i: l’afició repartix les culpes (V), el vestidor assumix la part de responsabilitat (V). Aquestes formes són igual d’acceptables que les formes en e (reparteix).  En registres formals, però, s’usen preferentment les formes en e (GIEC 9.4.3.2, GEIEC 5.3.2b, GBU 6.1 R4).

2.2.14 Participi del verb ser

S’observa un cas del participi del verb ser realitzat com a set: ha set la utilització del camp d’esports (N).  Aquesta realització no és pròpia dels registres formals (GIEC 9.6.8a, GEIEC 5.5.6, GBU 7.1 R2).

2.2.15 Reducció a s del pronom nos

S’observa un cas en què un entrevistat fa aquesta reducció: fixem’s-e [zə] com ha arribat el gol (C). Aquesta reducció a s seguida de la vocal de suport [ə] és habitual en parlars centrals quan el verb és pronominal.  Aquesta forma s’evita en registres formals (GIEC 8.4.3.2, GEIEC 13.6i, GBU 16.1 R7).

2.2.16 Realització de l’adjectiu compost blanc-i-blaves

S’observa un cas en què es flexionen els dos formants: per mantenir vives a les blancs-i-blaves, que han sapigut contrarestar (C). El femení i el plural dels compostos formats per dos adjectius coordinats es forma flexionant només el segon formant. No són adequades formes com ara els blancs-i-blaus, l’afició blanca-i-blava (GIEC 12.5.3, GEIEC 7.2.3c, GBU 9.1 R2).

2.2.17 Variant del verb haver en la perífrasi d’obligació «haver + de + infinitiu»

S’observa un cas de la forma haig: però haig de dir que avui he acabat amb un dia molt bonic (C).  Aquesta forma és adequada quan, com en l’exemple, el verb haver es comporta com a modal en la perífrasi d’obligació «haver + de + infinitiu» (GIEC 9.6.1.5, GIEC Conjugació).

 

2.3 FENÒMENS SINTÀCTICS

2.3.1 Lo amb valor individualitzador

S’observen testimonis que utilitzen l’article lo com a individualitzador: ens trobem lo mateix (N); lo primer de tot és estar junts (C); És lo difícil del futbol (C); això és lo més bonico (V).  L’ús de lo és col·loquial. En els registres formals, amb valor individualitzador, s’usen altres recursos com el, el més, el que és, el fet, això, allò, noms abstractes o alternatives diferents, segons el cas (GIEC 16.3.1.4, GEIEC 10.3.3, GBU 12.5).

2.3.2 Lo amb valor ponderatiu

S’observen alguns casos en què alguns testimonis fan servir lo com a article masculí amb valor ponderatiu: intentar arribar lo més lluny possible (N); per estar lo més amunt possible (N); al final fan que sigui lo més fàcil per tu (C).  Aquest ús és una interferència del castellà i, malgrat ser habitual en registres col·loquials, no és acceptable en cap cas (GIEC 16.3.1.5, GEIEC 10.3.4, GBU 12.6).

2.3.3 Perífrasis d’obligació

S’observa algun testimoni que utilitza la perífrasi d’obligació «tenir que + infinitiu»: aquest any hem tingut que fer una prèvia (C); alguna vegada tenia que passar (V). Cal dir que la majoria de casos que s’observen són amb haver de + infinitiu.  La construcció amb tenir que no és acceptable en cap registre (GIEC 24.8.4.1b-c, GEIEC 29.3.1, GBU 28.2).

2.3.4 Infinitiu en oracions independents

S’observa algun cas en què s’utilitza l’infinitiu per dirigir-se als oients: I recordar també en bàsquet que el Azul Marino rep a les 6, a Son Moix, el totpoderós Perfumerías Avenida (B); En quant al món de la cistella, comentar que l’Hestia Menorca va caure (B).  No és acceptable l’ús de l’infinitiu independent quan hi ha implícit un verb com caldre, voler o convenir. En aquests casos una solució adequada per a cada cas hauria sigut: I volem recordar també…; cal dir que l’Hestia Menorca… (GIEC 24.6.1c, GEIEC 29.2.1, GBU 32.2 R2).

2.3.5 Complement directe precedit de preposició

S’observen diversos casos de verb transitiu seguit de complement directe introduït per la preposició a: Superant sense problemes a l’Ángel Ximénez Puente Genil (C); ha anotat gols vitals per mantenir vives a les blancs-i-blaves (C); Sentim a l’autor del segon gol (B).  Com a norma general, el complement directe no va precedit de preposició (GIEC 19.3.2, GEIEC 14.4.2, GBU 21.3).

2.3.6 Construcció de relatiu col·loquial

Se n’observa algun cas: quan hi ha alguna cosa que surt el seu nom, doncs, hi ha un sentiment especial (C).  Les oracions de relatiu col·loquial són pròpies dels registres informals (GIEC 27.7.1, GEIEC 24.5a, GBU 38.6a, GBU 38.6 R1).

2.3.7 Interrogativa encoberta

Se n’observa un cas: Sabíem l’equip que ens enfrentàvem (C) (GIEC 34.2.5.2).

2.3.8 Expressió de la localització

S’observa un cas en què es fa servir el verb estar per a indicar la localització: Quan ja estàs aquí a meta, això és més suau (C).  Per a indicar la localització en l’espai en un moment determinat es fa servir el verb ser (GIEC 22.3.2, GIEC 22.3.2.1, GEIEC 18.3, GBU 30.2).

2.3.9 Absència del pronom hi

S’observen alguns casos en què hi ha manca de represa del complement locatiu: era un partit complicat, no sabíem com (Ø) arribaria tothom (C); Familiars, amics i membres de la penya blanc-i-blava de la Roca i el consistori s’(Ø) han volgut apropar (C); potser per l’any que ve ens (Ø) apuntem (N) (GIEC 18.6.4.2, GIEC 18.6.4.3, GEIEC 13.8.3).

2.3.10 Usos lexicalitzats del pronom hi

S’observen alguns casos d’absència del pronom hi en verbs que tenen aquest pronom lexicalitzat: va patir un infart de cor, que es (Ø) va quedar anant en bici (C); són quatre voltes i el repetjó que hi ha aquí a la meta, que és un 17 %, i et (Ø) deixes les cames (C) (GIEC 18.6.4.4).

2.3.11 Substitució de en per amb

S’observa un cas d’ús de la preposició amb en lloc de en: però confia amb la classificació (N). En la llengua oral sovint es confon la preposició en amb la preposició amb.  Aquest fenomen no s’accepta en registres formals (GIEC 19.3, GEIEC 14.4, GBU 21.1 R3).

2.3.12 Oracions de relatiu precedides de preposició

S’observen casos en què s’utilitza el que en lloc dels relatius el qual / la qual: la celeritat amb la que la federació et fa doncs organitzar aquest viatge (N); Un partit en el que les visitants van començar amb més intensitat (C); va disputar amb ells la final amb empat 2-2 d’un torneig en el que van participar 12 equips (V).  La construcció el que precedida de preposició és d’influència forana i no és acceptable en registres formals (GIEC 27.4.2.3, GEIEC 24.3.3c, GBU 38.2 R2).

2.3.13 Preposicions per i per a

En l’ús de les preposicions per i per a en contextos de finalitat o destinació els interlocutors s’atenen, generalment, als dialectes respectius: una altra nit per a l’oblit (V); li toca suar per a controlar els nostres tertulians (V); casi estic pa dir-te que (V); han fet mans i mànigues per aconseguir trencar un inici amb dues derrotes (C); tot un repte per un equip amb moltes cares noves (C); Doble intervenció de mèrit de l’eivissenc per evitar l’empat de l’Hamburg (B); No hi haurà gaire temps per descansar (N); Tindrem molts pocs dies per començar a preparar la nova temporada (N).  En els registres formals es diferencia l’ús de totes dues preposicions (GIEC 19.3.5.1, GEIEC 14.4.5, GEIEC 14.5.1, GBU 21.6, GBU 21.7).

2.3.14 Locució quant a

S’observen alguns casos d’utilització de la locució en quant a en lloc de quant a: En quant a la Tercera Federació (B); En quant al món de la cistella; en quant a la idea de que volem tenir de joc. Aquesta construcció és una interferència del castellà i no és acceptable (GIEC 19.9.3.5i, GEIEC 15.4.2, GBU 22.5).

2.3.15 Concordança pel sentit

S’observa un cas de concordança pel sentit: El conjunt blau-i-blanc han disposat de nombroses oportunitats (C). Aquest tipus de discordança es dona sobretot quan un nom col·lectiu fa referència a humans i és acceptable (GIEC 13.5.1.3a).

2.3.16 Relatiu qui

S’observa un cas d’ús del relatiu qui com a subjecte: tanda de penals amb resultat de 5-4 contra l’equip Xekeway-La Jijonenca, qui va disputar amb ells la final (V).  L’ús del relatiu qui com a subjecte es manté col·loquialment en alguns parlars (GIEC 27.4.2.1, GEIEC 24.3.3).

2.3.17 Gerundis amb valor de posterioritat o conseqüència

Se n’observen alguns casos: l’Andorra ha demostrat la seva capacitat d’adaptació amb un joc més directe, buscant l’esquena dels centrals i amb dos gols en aquesta porteria capgirant el marcador al descans (C); Sergi Franco, amb set gols, també ha fet una gran contribució perquè l’equip blanc-i-blau surti reforçat sumant els dos primers punts de la temporada (C); han sapigut contrarestar l’efectivitat de Maria Pérez, arribant al descans 16 a 13 (C); ha sigut escollida com a millor jugadora del partit, sent la màxima anotadora de les granollerines amb set dianes i fent una feina extraordinària en defensa (C); Martina Capdevila com Raquel Moré s’han carregat l’equip a l’esquena, forçant les exclusions de l’equip rival i mantenint-se viu dins del matx (C) (vegeu 2.5.1.5).  Les construccions de gerundi que expressen una acció de posterioritat o conseqüència no són acceptables (GIEC 32.3.2a, GEIEC 29.5, GBU 32.3 R3).

2.3.18 Contacte de la preposició de i la conjunció que d’una oració substantiva

Se n’observen alguns casos: en quant a la idea de que volem tenir de joc i la filosofia (N); reconeix la complexitat de que el futbolista de Betanzos torni a jugar amb el Real Mallorca (B); sumaran el sisè torneig conquerit des de que l’argentina Brea fa parella amb la menorquina Gemma Triay (B). El contacte de les preposicions i la conjunció que és habitual en els registres informals i pròxims a la llengua espontània.  En els registres formals s’elideixen les preposicions davant la conjunció que (GIEC 26.4.1, GIEC 26.4.1.2, GIEC 26.4.1.3, GEIEC 23.5, GEIEC 23.5.1, GBU 37.3).

 

2.4 FENÒMENS LÈXICS

2.4.1 Formes lexicals interferides

S’observen diverses formes interferides.

Element	Significat		Exemples
a nivell	En l’àmbit.		És un esport d’equip, però a nivell individual també significa molt (N) (GIEC 19.9.3.1a)
ademés	A més.		Ademés, mmm… contents perquè amb porteria a zero (C) (DRAE)
agrandar	Engrandir, augmentar.		La banyolina espera seguir agrandant la seva llegenda amb una nova fita al continent asiàtic (C) (DRAE)
baixat	Abaixat.		Hem estat fins al final i no hem baixat els braços en cap moment (C) (DRAE)
bueno	Bé.		Bueno, jo crec que hem tingut un inici de segona part una mica dolent (C); Vol dir que estic a l’altura i, bueno, vull seguir treballant (N); Però bueno, estem portant-ho bé (V) (DRAE)
campeonat	Campionat.		Pues és un campeonat, el més antic del mo… d’Espanya (V); Tant de la concentració com del campeonat (C) (DRAE)
cargades	Carregades.		Això és més suau, però vens ja amb les cames supercargades i no recuperes (C) (DRAE)
casi	Quasi.		Hem gastat de fet casi estic pa dir-te que casi el doble d’aigua a altres anys (V) (DRAE)
com no	Naturalment.		I, com no, ha dit la seva, en referència as cas Dani Rodríguez (B) (DRAE)
después	Després.		Tindrem el control del partit, però después lo que ens passa, no? (N); El subcampió té trofeu, 500 euros, i después els semifinalistes tenen 150 euros i trofeo (V) (DRAE)
disfrutar	Gaudir.		No només estar tot el rato concentrades, pues ho hem pogut disfrutar bastant (C) (DRAE)
entonces	Aleshores, llavors.		Entonces, l’afluència de gent que estem tinguent és meravellosa (V) (DRAE)
equipo	Equip.		Algun equipo porta algun jugador de preferent (V); No vol dir que estos equipos no tinguen mèrit (V) (DRAE)
event	Esdeveniment.		Si no fora per l’Ajuntament de Canals seria impossible fer este event (V) (DRAE)
favoritos	Favorits.		Estan caiguent tots els favoritos. Els favoritos estan els finalistes de l’any passat ja estan eliminats (V) (DRAE)
fer-se amb	Guanyar, aconseguir.		S’han esforçat de valent per a oferir un bon espectacle esportiu i també per a aconseguir fer-se amb els premis (V) (DRAE)
frut	Fruit.		La connexió Carlos Álvarez-Iván Romero ha donat el seu frut (V) (DRAE)
ojalá	Tant de bo.		Molt content d’estar aquí, de seguir amb el equip, amb el club i ojalá espero estar molts anys aquí (C) (DRAE)
penalti	Penal.		En els penaltis, açò és una loteria, pot passar qualsevol cosa (V); Jo no soc molt bon en penaltis, mai… jo crec que mai he parat un penalti (V) (DRAE)
pues	Doncs.		Això també ens ha permès pues fer un pas endavant (C); A partir d’aquí pues evidentment som un grup ambiciós i intentar pues lluitar (N); Pues és un campeonat, el més antic del mo… d’Espanya (V) (DRAE)
rato	Estona.		No només estar tot el rato concentrades, pues ho hem pogut disfrutar bastant (C) (DRAE)
recent/recient	Recentment.		Un conjunt recent baixat de Segona Federació (C); Serà el pròxim diumenge, a les 12 del migdia a Can Vidalet, equip recent pujat… (C); L’Atlètic Balears és un equip recient descendit de categoria (N) (DRAE)
recomposar	Recompondre.		Els quadribarrats van saber-se recomposar i a la segona part els gols de Peña i Sottile van donar la victòria als osonencs (C) (DRAE)
repecho	Pujada, empit, repetjó.		Són quatre voltes i el repecho que hi ha aquí a la meta, que és un 17 % (C) (ésAdir)
sentar	Asseure, fer seure.		Corberan ha sentat els seus futbolistes en acabar l’entrenament (V) (DRAE)
sortejar	Esquivar.		El camerunès ha tingut temps de sortejar el porter i ajustar el llançament (V) (DRAE)
trofeo	Trofeu.		Els semifinalistes tenen 150 euros i trofeo (V) (DRAE)

 

2.4.2 Formes lèxiques col·loquials

S’observen diverses formes lèxiques pròpies del llenguatge col·loquial.

Element	Significat	Exemples
aigo	Aigua.	Més clar, aigo (B) (DCVB)
antiguetat	Antiguitat.	al Recasens la federació  no et permet jugar, per l’antiguetat de la gespa (DECat, I, 328 a 17)
bonico	Bonic.	I això és lo més bonico, que la gent de fora s’alegre per tu (V) (DCVB)
ficar	Posar.	Que és una competició que el Cornellà, mmm… no sé quantes ocasions ha tingut, però dos, fiquem-ne (C) (DDLC)
il·lusionant	Que il·lusiona.	Aquesta temporada hem iniciat una temporada molt il·lusionant, és la post 50 aniversari (C); Es presenta com un repte il·lusionant en un moment en què el futbol femení està en auge (C) (DNV, ésAdir)
merci	Gràcies.	Bé, merci pel comentari (C) (ésAdir)
radere	Darrere (metàtesi).	I radere meu, a la taula, també estrenem, estrenem taula (C) (DCVB)
rissolt	Resolut, decidit, animós.	Gabri Garcia, al setze, per un conjunt rissolt que, amb ple de punts, és ara mateix líder del grup tercer (B) (DRAE)
tamé	També.	Són uns equipos molt forts tamé (V) (DCVB)

 

2.4.3 Formes lèxiques especialitzades normatives  

Element	Significat	Exemples
córner	Acció d’un jugador consistent a fer sortir la pilota del camp de joc per la línia de fons pròpia.	Arribava el gol del Cornellà a la sortida d’un córner (C) (DEIEC)
golejada	Acció de golejar.	L’endemà de la vergonyosa golejada (V) (DEIEC)
golejar	[Un equip] marcar en un partit molts més gols que [l’equip contrari]	Sí, que va golejar sense cap pietat el València (C) (DEIEC)
matx	Partit.	Va fer els dos darrers gols del matx (C)(DEIEC)

 

2.4.4 Formes lèxiques especialitzades no normatives

Element	Significat	Exemples
play-off	Fase final, eliminatòria.	Els tricolors acaben la cinquena jornada en posicions de play-off d’ascens (C) (ésAdir)
staff	Equip directiu.	Amb l’ajuda de tots els companys, de l’staff, al final fan que sigui lo més fàcil per tu (C) (ésAdir)

 

 2.4.5 Locucions, col·locacions i expressions distorsionades o interferides

2.4.5.1 Per influència del castellà:

– Mica en mica ‘de mica en mica’: El Banyoles encara dominava per 5 a 7, però mica en mica els locals van començar a trobar més espais (C).

– Poc a poc ‘a poc a poc’: Segur que en lloc de millorar poc a poc, pues millori exponencialment, no? (N).

– Per lo tant ‘per tant’: Per lo tant, nosaltres li… hi tenim molta… molta ambició (N).

  

2.5 FENÒMENS PRAGMÀTICS

S’observen força casos en què alguns testimonis fan repeticions de mots o grups de mots, recorren a omplidors, fan correccions durant el discurs i deixen frases inacabades. La majoria d’exemples recollits són de testimonis que no tenen un discurs preparat: entrenadors, directors esportius, seguidors d’un equip, etc.

2.5.1 Problemes de cohesió

2.5.1.1 Repeticions

En el moment en què el Recasens la… la federació (N); la federació no… no et permet, per l’antiguitat de… de la gespa (N); el espai que se’ns ha… se’ns ha proposat (N); nosaltres li hi tenim molta… molta ambició (N); I bastants brots… brots verds, no? (N); De… de.. de fet, a la primera part no… no hem estat aaa… (C); amb l’entrada de… de jugadors frescos, doncs hem fet un pas endavant, hem tingut una mica més de… de possibilitat de… aaa… de rebre a peus, de tenir una mica més de… de claretat a l’hora de… de sortir (C); el pla no era… no era aquest (C); ens ha costat molt entrar… entrar en joc (C); ha sigut el millor partit de tota… de tota la preparació (C); Per nosaltres és molt… molt important el… el torneig del nostre poble (C); segur que en lloc de millorar eee… poc a poc pues millori expo… exponencialment, no? (N).

2.5.1.2 Sons de dubte i omplidors

La Copa de la Reina és una competició eee… molt complicada, és una competició que… que no et permet eee… badar ni un sol minut (N); Eeem… aquest cap de setmana, bueno, el divendres ja ens arriba el primer partit (N); Eee… Entenem que… que tot això forma part d’un procés, forma part d’un creixement eee…; un objectiu molt interessant a nivell eee… d’equip, de grup (N); Bé aaa… merci pel… pel comentari. De… De de fet, a la primera part no… no hem estat aaa… (C); I sabíem que tindríem situacions aaa… en aquest sentit i… i això sí que l’equip pues ho ha… ho ha… ha pogut treure suc aaa… avui (C); era amic meu, eee… molt conegut aquí a la Garriga (C); hem pogut estar bé, hem pogut eee… controlar el partit (C); el Cornellà mmm… no sé quantes ocasions ha tingut, però, aaa… (C).

2.5.1.3 Autocorrecions

Nosaltres li… hi tenim molta… molta ambició (N); ho hem tirat a les escombraries. No hem… I nosaltres mateixes ens hem ficat en una situació (C); L’Isidre Pou era un… bueno una… un ciclista bastant important (C); Saliba, que va… ha fet l’últim entrenament amb el grup després de 15 dies de baixa (C).

2.5.1.4 Frases inacabades

Només cal veure quan li fas un… hi ha alguna cosa que surt el seu nom (C); Ademés amb… contents perquè amb porteria a zero (C); estàvem molt… totes molt nervioses (C).

2.5.1.5 Anacoluts

Tant Martina Capdevila com Raquel Moré s’han carregat l’equip a l’esquena, forçant les exclusions de l’equip rival i mantenint-se viu dins del matx (C). En aquesta construcció hi ha un trencament de l’estructura sintàctica: Martina Capdevila i Raquel Moré han liderat l’equip, i això ha tingut conseqüències, que s’expressen (inadequadament) en dos gerundis de posterioritat (vegeu 2.3.17). El primer (forçant) tant podria tenir com a subjecte les dues noies com l’equip que lideren; però el segon (mantenint-se viu) a jutjar pel gènere i nombre de l’atribut, només pot ser l’equip. Al llarg de la frase, el subjecte s’ha traslladat de les noies a l’equip, potser per l’aparició d’aquesta paraula en l’expressió «s’han carregat l’equip a l’esquena».

2.5.2 Estructura del text

El capítol d’esports dels informatius sol contenir una sèrie de notícies sobre les diferents competicions esportives del dia, i a vegades sobre les previstes durant la setmana. Per aquest motiu no constitueixen un únic text, sinó una successió de textos relativament breus; la llargada de cadascun sol reflectir la importància que els atorga l’editor del programa. Els més complexos solen aparèixer en els primers minuts i consten d’una entradeta del presentador i un desenvolupament a càrrec d’un altre periodista, sovint desplaçat a l’indret on se situa la notícia, que pot incloure declaracions d’entrenadors, jugadors, etc. En general la presentació és clara i ben organitzada. Les notícies més breus se situen a continuació, i detallen resultats o circumstàncies d’altres competicions. En algun cas una sola veu assumeix tot l’enfilall de notícies curtes; en un altre, tot l’espai es destina a un torneig local, amb declaracions de diversos testimonis; també hi ha mostres en què es resumeix un sol partit. Cada notícia parteix d’un aspecte important, que tant pot ser una golejada com la lesió d’un jugador o la situació en la classificació d’un equip. Aquest tema inicial serveix per a encadenar-hi tota la resta de la notícia, narrada per una sola veu o esquitxada amb intervencions dels protagonistes.

 

3 CONCLUSIONS

En les pàgines anteriors s’ha analitzat un conjunt d’aspectes del llenguatge d’informatius d’esports de diferents mitjans dels territoris de parla catalana. Es tracta d’una anàlisi de textos orals amb preparació prèvia que haurien de tenir un cert grau de formalitat (almenys una formalitat mitjana). Malgrat que també s’han analitzat els testimonis, que tenen un discurs improvisat (entrenadors, jugadors, organitzadors…), per a les conclusions es fa especialment referència als aspectes que tenen a veure amb la parla dels periodistes. A continuació, doncs, es presenten els aspectes que no es poden considerar acceptables en un context formal com el que s’ha analitzat.

En l’àmbit fonètic, pel que fa als parlars orientals, no es poden considerar acceptables la pronúncia del mot que amb e tancada i l’africació del so de xeix [ʃ]. Pel que fa a la majoria dels parlars orientals, no es pot acceptar la manca de reducció de e i o en posició àtona. I pel que fa a tots els parlars, no és acceptable en registres formals la pronúncia de però com a [péɾo] o [pɾɔ́], la pronúncia de ll [ʎ] com a i [j], l’ensordiment de s sonora i l’ensordiment indegut de sibilants.

En l’àmbit morfològic, no són acceptables en registres formals les formes sil·làbiques el, la i de davant so vocàlic, les formes verbals velaritzades i la monoftongació del diftong eu en les formes d’infinitiu i futur del verb veure.

En l’àmbit sintàctic, els fenòmens observats que no són acceptables en els registres formals són l’ús d’infinitius en oracions independents, el complement directe precedit de la preposició a, la manca de represa del complement locatiu amb el pronom hi, l’ús del gerundi amb valor de posterioritat o conseqüència i les oracions de relatiu i subordinades substantives introduïdes amb que precedides de preposició.

En l’àmbit lèxic, hi ha força formes interferides pel castellà, tot i que la gran majoria no es troben en el discurs dels periodistes. També s’observen algunes formes especialitzades, algunes de les quals estan recollides al diccionari.

En l’àmbit pragmàtic i discursiu, les vacil·lacions i repeticions s’observen principalment en els testimonis. Pel que fa al discurs preparat dels periodistes i presentadors, l’estructura de la informació en general és clara i entenedora i hi ha una presentació esglaonada de la informació.

En conjunt, l’anàlisi fa palès que hi ha molts aspectes que encara caldria millorar en el discurs periodístic observat, especialment en l’àmbit de la fonètica i la sintaxi. Tenint en compte que els informatius han de donar un bon exemple de formalitat, una acurada revisió d’allò que no s’adequa a la normativa transmetria més serietat i rigor, i alhora serviria per a oferir un bon model d’estàndard oral.

 

4 FONTS

Pel que fa a les fonts que s’esmenten, vegeu el document Fonts citades en els informes de l’OQL.

Normativa de l’IEC

Gramàtica de la llengua catalana (GIEC)

Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)

Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU)

Diccionari de la llengua catalana (DIEC)

Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC)

Ortografia catalana (OIEC)

Altres obres de l’IEC

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I (PEOLC)

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II (PEOLC)

Serveis amb cooperació de l’IEC

Optimot

Cercaterm (Termcat)

Altres obres. Diccionaris i gramàtiques

Diccionari català-valencià-balear (DCVB)

Diccionari normatiu valencià (DNV)

Gramàtica normativa valenciana (GNV)

Fonètica descriptiva del català

Altres obres. Llibres d’estil per als mitjans de comunicació

ésAdir (CCMA)