Informe en pdf

1 INTRODUCCIÓ

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha dut a terme una campanya sectorial centrada en fragments de classes i vídeos de monitors de gimnàs. Les mostres que s’han analitzat s’han extret de les plataformes Youtube, TikTok, Instagram i gimtv.cat, i en total s’han transcrit i analitzat 1h19m31s d’àudio. Concretament, les mostres estan compostes de 48m6s d’àudio en català central, 46s en balear (concretament, menorquí), 46s en nord-occidental i 29m53s en valencià. Del temps que s’ha analitzat del català central, 11m24s corresponen a un neoparlant que té com a llengua primera el francès.

Aquest informe té per objectiu avaluar la qualitat lingüística d’aquestes mostres, posant especial atenció als aspectes gramatical, la precisió lèxica i als aspectes pragmàtics i discursius (en particular, l’adequació al registre). Seria esperable que els monitors de gimnàs fessin ús d’un llenguatge oral formal (o semiformal), ja que es dirigeixen a un públic en un context professional, així com s’espera que coneguin la terminologia del seu àmbit en català. L’anàlisi permetrà identificar bons usos, així com detectar possibles mancances que caldria millorar per garantir un ús adequat i exemplar de la llengua catalana en l’àmbit esportiu.

 

2 ANÀLISI LINGÜÍSTICA DE LES DADES OBTINGUDES

A continuació es presenta l’anàlisi lingüística de les dades obtingudes, dividida en cinc blocs: fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic i pragmàtica. En l’anàlisi es marca la varietat dialectal del parlant: C per als parlants de català central, N per als de nord-occidental, V per als de valencià, i B per als balears (Me, concretament, per als menorquins).

També s’indica amb el terme neoparlant (n) aquells casos en què la persona que s’ha analitzat no té el català com a llengua primera (L1). Com que tots els neoparlants que s’han analitzat parlen català central, s’indiquen amb la marca Cn.

 

2.1 ASPECTES FONÈTICS

2.1.1 Vocalisme

2.1.1.1 Manca de reducció vocàlica de la /a/ i /e/ àtones a [ə]

En les mostres s’observen alguns casos en què els parlants de català central no redueixen la /a/ i /e/ àtones a la vocal neutra [ə]: classe, fase, superfície, base i vale [e] (C). La majoria dels casos de manca de neutralització corresponen a neoparlants: sèries, genoll, sessions, esport, melic, estic, respiració, després, diferent, energia, tenim, precisió, seqüència, recuperar, memòria, oxigen, abdomen [e] (Cn); respiració, seqüència [a] (Cn). També s’observa la pronúncia de la conjunció que [e] (C, Cn) en parlants orientals i en neoparlants.  En parlars orientals no s’accepta la manca de neutralització, excepte en manlleus, cultismes, neologismes i mots de nova creació mentre no s’han integrat plenament a la llengua (GIEC 3.3.1.2c).

2.1.1.2 Manca de reducció vocàlica de la /o/ àtona a [u]

S’observen alguns casos en què un parlant de català central no redueix la /o/ àtona a [u] en el cultisme lumbopèlvica [o] (C) i el mot truncat retro (de retroflexió) [o] (C). La resta de casos de manca de neutralització corresponen a un neoparlant: frontal, profunda, comencis, toràcica, potser, posició, comunicar, abdomen, exhalo, progressius [o] (Cn). Aquest neoparlant, però, sí que fa la reducció en altres mots: per exemple, començar, mesos, consciència, cometes [u] (Cn). Sí que s’observa neutralitzció en el mot col·loquial manllevat del castellà bueno [u] (C, Cn).  En parlars orientals no s’accepta la manca de neutralització, excepte en manlleus, cultismes, neologismes i mots de nova creació mentre no s’han integrat plenament a la llengua (GIEC 3.3.1.2c).

2.1.1.3 Articulació de la /e/ tònica

S’observa que un parlant de català central pronuncia, en alguns casos, la e tònica com a [é] en mots en què, en aquesta varietat dialectal, seria esperable una [ɛ́]: pes, terra, dreta, peu, empènyer, esquerra i consells [é] (C). També hi ha un parlant de català central que pronuncia oberta la e del quantificador més [ɛ́] (C).  En aquesta varietat dialectal, el quantificador més es pronuncia amb e oberta [ɛ́] al bisbat de Girona, a gran part del bisbat de Vic i a la Conca de Barberà (DECat a, 27-43).

2.1.1.4 Obertura de la /e/ inicial en [a]

S’observa que un parlant de valencià i un de català nord-occidental pronuncien la e- inicial com a [a] en alguns mots: esquena [a] (V, N), espatlletes [a] (V), estigui [a] (N). En la resta de mots, però, aquest parlant de valencià pronuncia [e]: estirar (s’observen moltes ocurrències d’aquest verb), escàpules, estirament [e] (V). L’altre parlant de valencià que s’ha observat en les mostres sempre pronuncia la e- inicial com a [e]: estirar (s’observen moltes ocurrències d’aquest verb), esquena, estiguen [e] (V).  En els parlars occidentals és bastant general la pronúncia de [a] en comptes de [e] en la síl·laba travada inicial, especialment en mots que comencen per en, em i es (GIEC 3.3.4.1e). En els parlants de valencià que s’han observat, en canvi, predomina la pronúncia de [e].

2.1.1.5 Elisió de la e pretònica en contacte amb una r

En els parlants de català central de les mostres s’observen alguns mots en què s’elideix la vocal e pretònica seguida de /ɾ/: prò (per però) (C) i difrents (per diferents) (C).  Aquesta pronúncia és col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 3.3.4.2, GEIEC 1.2.2, GBU 1.3 R5).

2.1.1.6 Supressió de la vocal a inicial

En les mostres s’observen alguns casos d’elisió de la vocal /a/ àtona inicial en parlants de català central. Concretament, els casos que s’observen ocorren amb el verb anar i amb mots començats per a- precedits de la preposició per: nem (per anem) (C), nar (per anar) (C), per vui (per avui) (C), per xò (per això) (C), ens en nem (per ens en anem) (C).  Aquestes elisions són pròpies de la parla espontània i s’eviten en els registres formals.

En un cas aquesta elisió és produïda pel contacte vocàlic amb un mot acabat en vocal: em quedo quí (per aquí) (C).  En els parlars amb reducció vocàlica, en les seqüències de vocal alta més vocal neutra, es pot produir formació de diftong creixent, però també elisió de la vocal neutra (GIEC 3.4i).

2.1.1.7 Monoftongació del diftong ua

S’observa en un parlant de català central la monoftongació del diftong ua del mot quaranta en [u]: quaranta-cinc [u] (C).  La monoftongació del diftong ua és col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 2.5.2b).

2.1.1.8 Tancament de e en i

S’observen alguns casos de tancament de e en i seguida de consonant palatoalveolar en un parlant de valencià: ixa (per eixa), dixar (per deixar) (V).  Aquesta pronúncia és col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 3.3.4.2).

2.1.1.9 Elisió de la vocal neutra final dels mots esdrúixols acabats en -ia (B)

Un parlant de menorquí pronuncia el mot històries amb elisió de la vocal neutra de la seqüència final -ia/-ies, és a dir, historis (per històries) (Me).  Aquesta pronúncia és habitual en la parla col·loquial del balear, però s’evita en els registres formals (GIEC 5.2.1.1d).

2.1.1.10 Canvi accentual en verbs

S’observen alguns casos de canvi de la posició de l’accent en els verbs acabats en consonant seguida de -iar o -ear: cànvies (per canvies) (C), cànvio (per canvio) (C), cànvia (per canvia) (C, V).  Aquest desplaçament de l’accent no és acceptable.

2.1.2 Consonantisme

2.1.2.1 Realització de la consonant j dels mots jo i ja com a [j]

En les mostres s’observa que els parlants de català central pronuncien la consonant inicial j dels mots jo i ja com a semivocal palatal [j] (C).  Aquesta pronúncia és acceptable (GIEC 2.5.2c, OIEC 2.6.6.1a).

2.1.2.2 Realització de la consonant /ʒ/ com a semivocal [j]

A banda dels mots jo i ja hi ha altres mots en què els parlants de valencià de les mostres pronuncien la j com a semivocal palatal [j] i no com a fricativa palatoalveolar sonora [ʒ]: projectem [j] (V).  Aquesta pronúncia no és acceptable en cap registre (GIEC 4.2.3.1).

2.1.2.3 Realització de la /ʒ/ (escrita g, j) com a [dʒ]

S’observen casos d’africació del so fricatiu palatoalveolar sonor (/ʒ/ > [dʒ]): juntant [dʒ] (V), sortejant [dʒ] (Me), corregir [dʒ] (Cn).  Les grafies g i j es pronuncien africades ([dʒ]) en la major part del valencià i en alguns parlars baleàrics es tendeixen a africar ([dʒ]) en mots amb el sufix –ejar (GIEC 4.2.3.1).

2.1.2.4 Realització de la /ʒ/ com a [ʃ]

S’observa un cas d’ensordiment del so fricatiu palatoalveolar sonor (/ʒ/ > [ʃ]) en un neoparlant: pujada [ʃ] (Cn).  No és acceptable la pronúncia sorda de la g palatoalveolar i de la j (GIEC 4.2.3.1).

2.1.2.5 Realització de la /dʒ/ (escrita g, j, tg, tj) com a [tʃ]

En les mostres s’observa que els parlants de valencià ensordeixen el so africat palatoalveolar sonor (/dʒ/ > [tʃ]): dirigint, faja, genolls, vaja, redondege, balanceja, pujar, bloquejant, menege, puja, gira, massatge, platja [tʃ] (V).  Alguns parlars valencians, sobretot el valencià central, no tenen sibilants sonores. La pronúncia sorda en aquests parlars s’evita en els registres formals (GIEC 4.2.3.1, GIEC 4.2.3.2).

2.1.2.6 Africació de la fricativa palatoalveolar sorda: /ʃ/ > [tʃ]

S’observa algun cas d’africació del so fricatiu palatoalveolar sord /ʃ/ precedit de vocal (/ʃ/ > [tʃ]): aixeques [tʃ] (C); aixecar [tʃ] (Cn).  No s’accepta la pronúncia africada del dígraf ix (GIEC 4.2.3.1, OIEC 2.11).

2.1.2.7 Fricativa palatoalveolar sorda [ʃ] precedida de iod [j]

En els parlants de valencià de les mostres s’observa que davant un so fricatiu palatoalveolar ([ʃ] o [ʒ]) s’afegeix una iod [j]: baixar (i altres formes d’aquest verb), mateix, això [jʃ] (V).  Aquest fenomen és propi en valencià i és acceptable (GIEC 4.2.3.1).

2.1.2.8 Sonorització de la s sorda: /s/ > [z]

S’observen alguns casos de sonorització de la fricativa alveolar sorda (/s/ > [z]): velocitat [z] i progressió [z] (C).  La grafia c representa el so fricatiu alveolar sord [s] i no s’admet la pronúncia sonora. La grafia ss també representa el so fricatiu alveolar sord [s]. La pronúncia sonora és pròpia de la parla col·loquial i s’evita en els registres formals (OIEC 2.6.3).

En un parlant de menorquí (Me) s’observa la sonorització de l’africada alveolar sorda (/ts/ > [dz]) en el mot etcètera [dz].  La pronúncia sonora s’evita en els registres formals (OIEC 2.6.5b).

2.1.2.9 Ensordiment de la s sonora: /z/ > [s] (i /dz/ > [ts])

S’observen diversos casos d’ensordiment de la fricativa alveolar sonora (/z/ > [s]) i de l’africada alveolar sonora (/dz/ > [ts]) en parlants de valencià i en neoparlants: senzillet [s] (V); posició [s] (V, neoparlant); tisores, coses, fisioterapeutes, fluïdesa [s] (Cn); dotze [ts] (Cn).  En aquests casos la grafia s en posició intervocàlica representa el so fricatiu alveolar sonor [z] (OIEC 2.6.2). En els parlars que disposen d’aquest so no és acceptable la pronúncia sorda. En la part del valencià central que no disposa d’aquest so la pronúncia sorda s’evita en els registres formals (GIEC 4.2.3, GIEC 4.2.3.2).

També s’observen casos d’ensordiment de la s sonora en contextos de fonètica sintàctica: cos aplega, pas enrere, unes últimes [s] (V); més intens, els esprints, és imitar, fer-los en (C); glutis en [s] (Cn).  No s’accepta la realització sorda en aquests contextos (GIEC 4.4.1.1, GIEC 4.4.1.2). Les pauses ocasionals en el discurs (indicades amb el símbol #) desactiven el procés: pas # número tres [s] (N).

2.1.2.10 Pronúncia del sufix -itzar i derivats

En les mostres s’observa que els parlants de valencià pronuncien el grup tz del sufix -itz(ar) amb el so fricatiu alveolar sord [s]: sintonització [s] (V), mobilitzem [s] (V).  En parlars occidentals és acceptable la pronúncia fricativa d’aquest grup ([z]), però en els parlars que no tenen sibilants sonores la pronúncia sorda s’evita en els registres formals (GIEC 4.2.3).

2.1.2.11 Realització de la x del grup ex- a inici de mot

S’observen realitzacions diverses de la x del grup inicial ex- davant vocal: exercici [gʒ] (C), exercici [dʒ] (C); i amb ensordiment: exhalar [ks] (V), exercici [tʃ] (V). En neoparlants s’observen també les pronúncies següents: exercici [ʒ], exercici [j] (Cn).  Les pronúncies ensordides o amb [j] no són acceptables. La resta de pronúncies s’eviten en els registres formals, en què la pronúncia adequada és [gz] (GIEC 2.4.2.1, OIEC 2.6.4).

També hi ha casos de simplificació del grup ex- davant consonant sorda (/ks/ > [s]): explicant [s] (C), excuses [s] (Me); i d’assimilació de lloc d’articulació: excèntrica [ts] (C).  Aquestes pronúncies s’eviten en els registres formals, en què la pronúncia adequada és [ks] (GIEC 2.4.2.1, GIEC 4.4.2.4b, OIEC 2.6.4).

2.1.2.12 Substitució de la lateral palatal [ʎ] per la semivocal palatal [j]

S’observen diversos casos de ieisme, és a dir, de substitució sistemàtica de la lateral palatal [ʎ] per la semivocal palatal [j]. Es compten casos d’aquest fenomen en parlants de valencià, de català central i en neoparlants: ulls, parell [j] (V); genoll [j] (V, C, Cn); vull [j] (C); genoll, lliure, treballar, lluny, orelles, allargar, millorant [j] (Cn).  No és acceptable la substitució generalitzada de la lateral palatal per la semivocal palatal (GIEC 4.2.5).

2.1.2.13 Despalatalització de la lateral palatal /ʎ/ final

S’observen tres ocasions en què un neoparlant pronuncia els mots genoll i turmell amb lateral alveolar [l] final, en lloc de realitzar la lateral palatal [ʎ].  Aquesta pronúncia no és acceptable.

2.1.2.14 Elisió de la -d– intervocàlica

S’observen diversos casos en què els parlants de valencià elideixen la –d- intervocàlica: vegaes (per vegades), costaet (per costadet), pataes (per patades) (V). En aquells casos en què l’elisió de la d provoca el contacte entre dues vocals idèntiques, aquestes vocals es fusionen: vegada > vegaa > vegà (V).  Aquest fenomen és freqüent en valencià col·loquial, però s’evita en els registres formals (GIEC 4.4.3.3, GEIEC 2.3.8, GBU 2.2).

2.1.2.15 Elisió de la -v– intervocàlica

S’observen casos d’elisió de la -v- intervocàlica. Un parlant de valencià elideix la -v- de la forma verbal estaem (per estàvem) (V), i un parlant de català central elideix la -v- del mot moïment (per moviment) (C).  Aquestes elisions s’eviten en els registres formals.

2.1.2.16 Articulació de la fricativa labiodental sonora /v/

La realització del so labiodental sonor [v] només s’observa en un neoparlant que té com a llengua primera el francès, que disposa d’aquest so: vida, activar, moviment, davant [v] (Cn). Altres mots, però, els pronuncia amb [b] o [β]: benvinguts, vinguis, vale, conviure [b]; meva, prova, pèlvic, curva, pelvis, cervical [β] (Cn). S’observa també la pronunciació amb el so fricatiu [v] en el mot saber [v], probablement per influència del francès savoir (GIEC 4.2.2).

2.1.2.17 Sonorització i aproximantització d’oclusives

En els parlants de valencià de les mostres s’observa la sonorització de l’oclusiva a final de mot quan va seguida d’un mot començat en consonant sonora o en vocal: puc baixar [ɣ], juntant els adductors [ð] (V).  Aquest fenomen és propi d’aquesta varietat dialectal (GIEC 4.4.3.3).

També s’observa, en un parlant de valencià, la sonorització i aproximantització de l’oclusiva bilabial sorda del mot capet (diminutiu de cap): cabet [β] (V).  El mot cabet, amb el significat de ‘cap petit’, apareix al DNV, i al DCVB s’indica que és una forma valenciana.

2.1.2.18 Emmudiment de la l del quantificador i adjectiu altre (altra, altres)

S’observen alguns casos d’un parlant de català central que emmudeix la l del mot altre, de manera que pronuncia [átɾə] (C).  Aquest emmudiment s’evita en els registres formals (GIEC 4.2.5).

2.1.2.19 Elisió de la b del mot amb davant vocal

En tots els casos de les mostes s’observa l’elisió de la b de la preposició amb seguida d’un mot que comença per vocal: amb el manillar (N), amb alguna de les classes (C), començar amb exercicis (C), amb els braços ben estirats (C), amb el pes del cos (C), treballar amb els 103 quilos (C), amb impacte (C), amb el pit (C), amb els braços (C), amb el peu dret (C), amb el màxim rang de moviment (C), amb aquests exercicis (C), amb un entrenament adequat (C), amb una cama (Cn), amb el pilates (Cn) [Ø].  És preferible evitar aquesta elisió en els registres formals (GIEC 4.3.2).

2.1.2.20 Realització de la -r final

En les mostres s’observa que un parlant de català central de la Garrotxa elideix la -r final de l’adjectiu muscular [Ø] (C). En canvi, altres parlants de català central de Barcelona, Osona i el Bages sí que pronuncien la -r final d’aquest mot.  L’elisió de la -r final és acceptable segons el parlar (GIEC 4.3.4).

2.1.2.21 Simplificació del grup –rt final

S’observa la simplificació del grup rt final (/rt/ > [r]) en parlants de català central: part, suport [rØ] (C).  Aquesta pronúncia és acceptable (GIEC 4.3.2).

2.1.2.22 Pronúncia del grup consonàntic -mpt–

S’observa que un parlant de català central pronuncia el grup -mpt– del mot compte com a [nt] (C).  El grup –mpt– es pronuncia sense la p, com si fos –mt– (OIEC 2.8.3). La pronúncia de la m com una n s’evita en els registres formals.

2.1.2.23 Pronúncia del grup tll

S’observen casos en què el grup tll es pronuncia tant amb lateral palatal geminada [ʎʎ] com amb lateral palatal simple [ʎ]. Concretament, es tracta de dos parlants de català central: un realitza sempre la pronunciació geminada (espatlles [ʎʎ] (C)) i l’altre sempre la simple (espatlles [ʎ] (C)).  Aquest grup consonàntic es pronuncia amb lateral palatal geminada (GIEC 4.4.3.1).

2.1.2.24 Pronúncia de l’adverbi locatiu on

Un neoparlant que viu a Girona pronuncia en algunes ocasions l’adverbi locatiu on amb t final, ont. Quan el locatiu va seguit d’un mot començat en vocal, el pronuncia amb la forma ont (ont acaba) (Cn), i quan va seguit d’un mot començat en consonant, el realitza amb la forma onte (onte comença, onte surt) (Cn), amb la inserció d’una vocal neutra [ə] al final. En un parell de casos pronuncia el locatiu sense cap reforç: on comença (Cn).  Les pronúncies [ónt] i [óntə] són col·loquials i s’eviten en els registres formals.

2.1.2.25 Pronúncia del mot també

S’observa que alguns parlants de català central articulen el mot també sense pronunciar la b, és a dir, tamé (C).  Aquesta pronúncia s’evita en els registres formals.

2.1.2.26 Realitzacions defectuoses

En alguns mots s’observa la presència de sons retallats o alterats, sigui per un relaxament articulatori fruit de la velocitat locutiva, sigui per la complexitat del mot, o per interferència d’una altra llengua, sobretot en el cas dels neoparlants. Per exemple: trasvès en lloc de transvers (C), primer e en lloc de primer de (C), reculutament en lloc de reclutament (C), palaré en lloc de parlaré (Cn), pararé en lloc de parlaré (Cn), buca en lloc de boca (Cn), intenti en lloc de intente (1a pers. sg. del present d’indicatiu) (V), adutors en lloc de adductors (V).

  

2.2 ASPECTES MORFOLÒGICS

2.2.1 Gènere

2.2.1.1 El numeral dos

S’observen alguns casos en què s’utilitza el numeral dos i no la forma femenina dues quan acompanya un mot femení: les dos caderes alineades (V); des d’ahí estire dos cametes davant (V); les dos cames al techo (V); tirem d’eixa cama dos vegades (V); repetim dos vegades més (V); intenta fer entre dos i tres sèries (C); i últimes dos Ø (C); deixo les dos pelvis, les galtes del cul a terra (C). En les mostres, els parlants de valencià sempre utilitzen la forma dos, mentre que els de català central ho fan en algunes ocasions i també usen la forma dues. El parlant de nord-occidental que s’ha observat també empra la forma dues (dues cuixes (N)).  Encara que en certs parlars s’usa com a invariable la forma dos, en els registres formals és preferible mantenir la variació de gènere (GIEC 17.2.1.1).

2.2.1.2 Adjectius invariables respecte al gènere

S’observen alguns casos en què es realitzen formes femenines acabades en a de l’adjectiu diferent, que és invariable respecte al gènere: la dinàmica de l’entrenament GAC s’estructura per diferentes parts (C); cada mobilitat és diferenta, cada flexibilitat és diferenta, cada força i resistència és diferenta (Cn).  Aquestes formes s’eviten en els registres formals (GIEC 7.2.2.2a).

2.2.2 Nombre

2.2.2.1 Usos erronis en singular

S’observen alguns casos en què s’empren els mots glutis i abdominals en singular per a referir-se al conjunt dels músculs glutis i dels músculs abdominals: el gluti ha de baixar 90 graus (C); Què és el GAC? Gluti, abdominals i cames (C); treball més de cames i gluti (C); gomes per al treball de gluti (C); la solem fer amb l’activació d’abdominal (C).  En referència als conjunts dels músculs respectius, aquests mots s’empren en plural (glutis i abdominals).

2.2.3 Articles

2.2.3.1 Article salat en parlants balears

En les mostres, els parlants balears utilitzen sempre l’article salat: es setembre es comença fort (Me); només has de fer quatre coses: seguir an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me); etiqueta an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me); si guanyes es sorteig, podràs accedir a sa sala de fitness (Me); comparteix aquest vídeo a ses teues històries (Me).  «L’article baleàric és propi especialment de la parla espontània. Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre hi han usat l’article general.» (GIEC 16.3.1.1).

2.2.3.2 Ús de la forma col·loquial lo com a article individualitzador

S’observen diversos casos d’ús de la forma col·loquial lo com a article amb valor individualitzador: lo que tindrem aquí (C); lo més important és l’esquena (V); lo que més interessa, esquena recta (V); lo que te siga més còmodo (V); estira’t avant tot lo que pugues (V); inclús podríem fer lo que seria un pèndol (V); senta’t lo més recte que pugues (V); diferent en lo que estàs acostumat (Cn); diferent en lo que estàs acostumat a practicar (Cn). Tanmateix, amb valor individualitzador s’ha observat que tres parlants de català central empren sempre la forma el.  L’article lo amb valor individualitzador és col·loquial. En els registres formals s’usen altres recursos com el, el més, el que, el fet, això, allò, noms abstractes o alternatives diferents, segons el cas (GIEC 16.3.1.4).

2.2.3.3 Ús de la forma sil·làbica de l’article davant vocal

S’observa en diverses ocasions l’ús de la forma sil·làbica de l’article (el/la) en lloc de l’asil·làbica (l’) davant mots començats en vocal: el aire (V), el estirament (V), el exercici (V), el up and down (V), el abdomen (V), la orella (V), la esquena (V), la última (C), la obertura (C), el occipital (Cn).  No és acceptable l’ús d’aquestes formes (GIEC 16.3.1b).

2.2.3.4 Manca de contracció de l’article amb la preposició per

S’observen alguns casos en què l’article masculí no es contrau amb la preposició per quan va seguit d’un mot començat en consonant: inhalant per el nas (V), respirem per el nas (V), barbilla per el pit (V), començaré per el pilates (Cn).  Aquestes formes no són acceptables (GIEC 16.3.1c).

2.2.4 Demostratius

2.2.4.1 Demostratius nominals

En les mostres s’observa que els parlants de català central, menorquí i els neoparlants presenten un sistema de demostratius binari i amb formes reforçades: aquest moviment (C), aquesta postura (C), aquests exercicis (C), aquestes màquines (C), aquest vídeo (Me), aquest tema (Cn), aquesta caixa (Cn), aquestes variants (Cn). Els parlants de valencià, en canvi, presenten un sistema de demostratius ternari sense reforçament en les formes de primer i segon grau: este treball, esta posició, eixa posició, eixa zona, eixa cama (V).  Tant les formes reforçades com les no reforçades són acceptables, encara que en els registres formals són preferibles les reforçades (GIEC 16.4.1).

2.2.4.2 Adverbis demostratius

Pel que fa als adverbis demostratius de primer grau, en les mostres s’observa, tal com és esperable segons el parlar, l’ús de la forma aquí en els parlants de català central i neoparlants, i la forma ací en els parlants de valencià (GIEC 20.4.1). A més, en els parlants de valencià de les mostres s’observa l’ús de l’adverbi demostratiu de segon grau ahí: des d’ahí respirem tranquil·lament (V); busquem la posició pilates, ahí, juntant els adductors (V); des d’ahí mos gitem boca amunt (V); des d’ahí inhale (V); queda’t ahí uns segonets (V); aguanta ahí tres respiracions (V); des d’ahí estire dos cametes davant (V).  Aquesta forma és col·loquial en valencià i s’evita en els registres formals (GIEC 20.4.1).

2.2.5 Possessius

2.2.5.1 Possessius tònics femenins

La GIEC afirma que «en la llengua parlada, les formes meva, teva i seva predominen, a grans trets, en l’àrea oriental, i meua, teua i seua, en l’occidental, com també en el septentrional i l’eivissenc» (GIEC 16.5.2). En les mostres s’ha observat que aquesta distribució es compleix en català central i en valencià: allargant la meva esquena (C); cap a la meva esquerra (C); a per la teva classe de rutina de pilates (C); les meves estadístiques (C); seguix alineat en la teua esquena (V); damunt de les teues cames (V). No es compleix, però, en menorquí ni en nord-occidental: comparteix aquest vídeo a ses teues històries (Me); alça la teva cadera (N).  Ambdues formes són acceptables segons el parlar (GIEC 16.5.2).

2.2.6 Pronoms

2.2.6.1 Pronoms en forma plena en posició proclítica

En les mostres s’observa que els parlants de valencià i un neoparlant empren la forma plena dels pronoms personals àtons en posició proclítica: me quede ací (V), me col·loque (V), que no me caiga (V), me quede en posició neutra (V), me plegue (V), te quedes a dalt (V), quan no te quede aire (V), que se quede recta (V), que se faja un massatge (V), quan se crusen les cames (V), no se menegen (V), te notes cansat o que te costa (Cn), te perds una mica (Cn), te surt bé (Cn), te demano (Cn), me ve a classes (Cn), que te sigui útil (Cn).  Les formes plenes també són acceptables en la llengua oral en els parlars en què es mantenen, però en els registres formals són preferibles les formes reforçades (GIEC 8.3.2).

2.2.6.2 Pronom mos

S’observa que els parlants de valencià de les mostres empren la forma mos del pronom de primera persona del plural: concentrar-mos (V), hem de sentir com mos s’estira (V), sempre se mos queda en tensió (V), mos gitem (V), mos estirem avant (V), mos sentem (V), mos deixem caure (V), tornem a posar-mos en posició (V).  La forma mos no és adequada en els registres formals (GIEC 8.3.2).

2.2.6.3 Pronom se en valencià

S’observa que els parlants de valencià de les mostres substitueixen el pronom ens (o mos) per la forma se: hem de concentrar-se (V); soltant el aire, mirant-se el melic (V); des de ací se fiquem al principi (V); passem a l’spine stretch forward, sentant-se avant (V). En altres ocasions, però, realitzen la forma del pronom mos (cf. § 2.2.6.2).  La substitució de ens per se és pròpia de la parla col·loquial en valencià i s’evita en els registres formals (GIEC 8.4.3.2b).

2.2.6.4 Els pronoms davant verb començat en vocal o darrere verb acabat en vocal

S’observen alguns casos en què s’empren les formes plenes (te, se, la), en lloc de les formes reduïdes (‘t) o elidides (t’, s’, l’), en pronoms que es troben davant un verb començat en vocal o darrere un verb acabat en vocal: que el aire te aplegue (V); que se aproxime al pit (V); amb aquesta mateixa cama que estic treballant, la obro de costat (C); imagina-te que te demano (Cn).  Aquestes formes no són acceptables (GIEC 8.3.1).

2.2.6.5 Pronom us

S’observa que un parlant de català nord-occidental realitza el pronom de segona persona del plural amb la forma os, en lloc de us: així os hauríeu de trobar la bicicleta (N).  Aquesta forma no és acceptable (GIEC 8.3.1).

2.2.6.6 Pronom de datiu plural

En les mostres només s’observa un cas d’ús del pronom de datiu plural, que pren la forma els hi: de donà’ls-hi opció (Cn).  La forma els hi és pròpia de la parla col·loquial i s’evita en els registres formals, en què s’empra la forma els (GIEC 8.2.1f).

2.2.6.7 Elisió de la –r final en infinitius seguits de pronom

S’observa un cas d’elisió de la -r final de l’infinitiu seguit de clític, fet que fa que el pronom adopti la forma reduïda (‘ls en lloc de los): de donà[Ø]’ls-hi opció (per donar-los) (Cn).  L’elisió de la -r final dels infinitius seguits de clític s’evita en els registres formals (GIEC 8.5.1a).

2.2.6.8 Vocal e de suport

En un neoparlant que viu a Girona s’observa un cas en què s’afegeix la vocal e de suport entre un pronom acabat en la marca ‑s del plural i un verb començat en [s]: que ens[ə] sembli molt difícil (Cn).  Aquesta forma és pròpia de la parla col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 8.3.2).

S’observa un altre cas d’addició d’una vocal darrere el pronom (e)ls, que és una vocal de suport o una mala pronúncia de pregunta’ls-hi: si tens qualsevol dubte, pregunta’ls[ə] a través de la web (Cn).

També s’observa que el pronom en adopta la forma reforçada quan va precedit d’un pronom i seguit d’un verb començat en vocal per a evitar el contacte entre la -s final del pronom ens i la consonant n del pronom: ens en anem (C).  La forma reforçada en, en aquests casos, és acceptable, igual que ho és la forma elidida (n’) (GIEC 8.4.2).

2.2.7 Morfologia verbal

Pel que fa a la morfologia verbal, en les mostres s’observa que els parlants empren les formes pròpies de cada varietat dialectal, i els neoparlants usen les mateixes formes que els parlants de català central.

En la persona 1 del present d’indicatiu, els parlants de català central empren la desinència -o (proposo, aguanto, baixo, treballo (C)) i els valencians la desinència -e (eleve, gire, puge, inhale, exhale (V)).  Ambdues formes són acceptables segons el parlar (GIEC 9.4.2.3).

En els verbs amb increment incoatiu (conjugació IIIb), els parlants de català central i menorquí empren la forma -eix (consisteix, segueixo, afegeix (C), comparteix (Me)) i els valencians la forma -ix (repetix, seguix, dirigix (V)).  Les formes amb la vocal i en els parlars occidentals són igual d’acceptables que les formes amb e, però en els registres formals s’usen preferentment les formes amb e (GIEC 9.4.3.2).

En el present de subjuntiu, els parlants de català central adopten la marca –i (posis, sigui, puguis, deixis (C)) i els valencians la marca -e en els verbs de la conjugació I: quede, menege (V); i la marca -a (-e- seguida de consonant) en els verbs de les conjugacions II i III: estiga, vagen, caiga, pugues, siguen, vaja (V). A més, en un parlant de català central s’observa una forma de subjuntiu amb la marca -a (Vinga, som-hi! (C)).  Totes aquestes formes són acceptables segons el parlar (GIEC 9.4.4.2). La forma vinga en un parlant de català central s’explica perquè és una expressió fixada que manté el model antic.

En l’imperfet de subjuntiu, els parlants de català central utilitzen formes amb sibilant
(-s o -ssi-) (volgués, féssim (C)) i els valencians les formes amb bategant (-ra o -re-) (poguérem, tinguérem, veguérem, pogueres, anàrem, fórem (V)).  Totes aquestes formes són acceptables segons el parlar (GIEC 9.4.4.2).

2.2.7.1 Formes velaritzades

En les mostres s’observen diversos casos de formes verbals amb velaritzacions analògiques en gerundis (mantinguent (per mantenint) (V), caiguent (per caient) (V), veguent (per veient) (V)), en la persona 1 del present d’indicatiu (òbric (V), dòblic (per doblegue) (V), veic (per veig) (C), vaic (per vaig) (C)), en subjuntiu (haiguin (per hagin) (C)) i en la persona 4 del present d’indicatiu (mantinguem (per mantenim) (V)).  Excepte la forma òbric, que és acceptable, la resta de formes velaritzades són pròpies de la llengua col·loquial i s’eviten en els registres formals (GIEC 9.6.1.2).

2.2.7.2 Palatalització del present de subjuntiu del verb fer

S’observa que un parlant de valencià realitza el present de subjuntiu del verb fer amb palatalització: faja [tʃ] (V), en lloc de faça, amb [s].  La palatalització del present de subjuntiu del verb fer és col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 9.6.1.5).

2.2.7.3 Persona 1 del present d’indicatiu de verbs compostos amb tenir

S’observa que un parlat de valencià realitza la persona 1 del present d’indicatiu dels verbs retenir i mantenir amb e, retenc i mantenc (V), en lloc de fer-les amb -i (retinc i mantinc).  La gramàtica especifica que les formes amb e, és a dir, retenc i mantenc, són pròpies del baleàric (GIEC 9.6.2a).

2.2.7.4 Imperatiu de mantenir

S’observa que un parlant de valencià realitza la persona 2 de l’imperatiu del verb mantenir amb la forma mantín (V). Un altre parlant de valencià, en canvi, fa servir la forma sense -n, manté (V), amb valor d’imperatiu.  La forma mantín és acceptable segons el parlar, però amb valor d’imperatiu no s’accepta la forma sense -n, que correspon a la persona 3 del present d’indicatiu (GIEC 9.6.5).

2.2.7.5 Pronom en prefixat al verb

S’observa l’ús del verb enrecorda-se, és a dir, del verb recordar-se amb el pronom en prefixat al verb: enrecorda’t (C).  Aquesta forma és pròpia només de l’ús col·loquial espontani (GIEC 18.6.3.4d).

2.2.8 Preposicions

2.2.8.1 Ús de la forma sil·làbica de la preposició de davant vocal

S’observa en diverses ocasions l’ús de la forma sil·làbica de la preposició de en lloc de l’asil·làbica (d’) davant mots començats en vocal: tornem al punt de inici (V); des de esta posició (V); des de ahí, inhala (V); des de ací se fiquem al principi (V); un temps de descans de [allargament] un minut (C); ens en anem de una fins a cinc (C); que ho féssim de una a tres sèries (Cn).  No és acceptable l’ús d’aquesta forma (GIEC 19.3).

2.2.8.2 Combinació de la preposició a i l’article salat masculí en baleàric

S’observa que en baleàric la preposició a seguida de l’article salat masculí adopta la forma an ([ənəs]): seguir an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me); etiqueta an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me).  Aquesta forma és pròpia de la parla col·loquial (GIEC 19.3).

2.2.8.3 Forma pa en lloc de per a

En un parlant de valencià s’observa la contracció de la preposició composta per a en pa: baixem pa agarrar aire (V); pugem els braços al techo pa menejar un poquet els hombros (V); obrim pa fer un círcul (V); apretaríem bé l’abdomen pa que la zona (V); pa evitar que se menege (V). Aquest parlant no fa en cap cas la forma per a i realitza sempre la forma pa. En canvi, l’altre parlant de valencià que s’ha analitzat diu sempre la forma per a, i mai pa.  La forma pa en lloc de per a és pròpia de la parla col·loquial en valencià, però s’evita en els registres formals (GIEC 19.3).

2.2.8.4 Forma pac a en lloc de cap a

El mateix parlant de valencià que realitza la forma pa en lloc de per a també diu la forma pac a en lloc de cap a: sempre buscant les diagonals pac a dalt (V). L’altre parlant de valencià que s’ha analitzat diu cap a, i no pac a: clavem un poquet de mentó cap a dins (V).  La forma pac a en lloc de cap a és pròpia de la parla col·loquial en valencià (DCVB), però s’evita en els registres formals.2.2.8 Morfologia derivativa i variants

2.2.8.5 Sufix diminutiu -iu

S’observa en un parlant de valencià l’ús del sufix -iu amb valor diminutiu: tirant els colzes un peliu avant (V).  Aquesta forma és acceptable (GIEC 10.3.2).

2.2.8.6 Variant aixís de així

Pel que fa als adverbis de manera, s’observa la variant aixís, de així: aixís que dona igual el nivell que tinguis (C); tinc un dolor aixís raro (Cn).  Aquesta forma és pròpia de la parla col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 20.3.5b).

  

2.3 ASPECTES SINTÀCTICS

2.3.1 Anteposició del pronom de primera persona al pronom reflexiu

S’observa un cas d’un parlant de valencià en què s’avantposa el pronom de primera persona del plural al pronom reflexiu se: hem de sentir com mos s’estira (V). Aquest parlant, però, en altres ocasions empra l’ordre habitual, amb el pronom se en primer lloc: sempre se mos queda en tensió (V).  La primera combinació es dona col·loquialment i s’evita en els registres formals (GIEC 8.4.1b).

2.3.2 Ús del pronom lo en lloc de ho

S’observa un cas en què s’empra el pronom lo en lloc de ho, per a substituir tot un element anterior al discurs equivalent a això: Lo repetim 2-3 vegades (en lloc de ho) (V).  La substitució de ho per lo no és acceptable (GIEC 18.6.2).

2.3.3 Ús del pronom ho en lloc d’altres pronoms

S’observen diversos casos en què s’empra el pronom ho per a substituir un complement directe determinat: Pas número 1 Regular el seient. Ho poses a l’alçada de la teva cadera. (en lloc de el) (N); Hola, avui us parlaré de l’entrenament de força, com ho heu de fer (en lloc de l’) (C); espero que us hagi sigut interessant aquesta informació dels entrenaments de força i que ho poseu en pràctica (en lloc de la) (C); El pilates seria com un tipus de gimnàstica suau. Quan ho mires sembla fàcil, però quan ho practiques pot ser molt difícil (en lloc de el) (Cn).  L’ús del pronom ho per a substituir sintagmes nominals definits no és acceptable (GIEC 18.6.2). Amb tot, excepte en el primer cas, en la resta el pronom ho podria interpretar-se no com a represa de l’element subratllat, sinó com a equivalent de ‘tot allò que té a veure amb l’entrenament / aquesta informació / el pilates’.

2.3.4 Absència del pronom ho

S’observa algun cas en què no es reprèn un complement directe amb el pronom ho: Així que ja [Ø] sabeu, si voleu mantenir els glutis (Cn).  L’absència del pronom no és acceptable (GIEC 18.6.2).

2.3.5 Absència del pronom en

S’observen alguns casos en què no es reprèn un complement del nom o un complement directe indefinit amb el pronom en: i si ja t’has activat i [Ø] tens més ganes, a per la teva classe (C); [Ø] Queden tres. (C); menciona una persona als comentaris. Quants més [Ø] mencionis, millor. (Me).  L’absència del pronom no és acceptable (GIEC 18.6.3.2, GIEC 18.6.3.1).

2.3.6 Absència del pronom hi

S’observen alguns casos en què no es reprèn un complement de règim amb el pronom hi: Apunta’t [Ø], i molta sort! (Me); I així, quan el cos es [Ø] va acostumant, tu li fiques aquesta càrrega (C); ja has trencat la barrera i t’[Ø] has posat (C).  L’absència del pronom no és acceptable (GIEC 18.6.4.1, GIEC 18.6.4.2).

També hi ha un parlant que diu Apropa’t, apropa’t (C), sense el pronom hi.  En aquest cas és acceptable l’absència del pronom hi perquè el locatiu té caràcter díctic, atès que l’interlocutor fa referència al lloc on és ell.

2.3.7 Manca d’altres pronoms

S’observen altres casos en què no es reprèn un complement directe definit: em (en lloc de me l’) [a]baixaré una mica (el pes) (C); …obrim les cames cap als costats. (Les) obrim amb força i retornem lentament (C); redondegem l’esquena i (la) dixem caure 8 vegades (V); dobla cames, apoya(-les) i gita’t en terra boca amunt (V). També hi ha casos en què fa falta el pronom en verbs pronominals: (t’)inclines a l’altre costat (C); si notes que (t’)esgotes ràpidament (Cn).  L’absència d’aquests pronoms no és acceptable (GIEC 18.4.1).

2.3.8 Addició de pronoms innecessaris

S’observa un cas en què hi ha un pronom innecessari: quan m’he descansat, puc tornar a fer aquest exercici (C).  L’ús d’aquest pronom no és acceptable.

2.3.9 Ús de la preposició en en lloc de amb en valencià

En les mostres s’observa que els parlants de valencià substitueixen la preposició amb per en: intenta els hombros que estiguen junt en les orelles (V); comencem en el exercici de gato-vaca (V); seguix alineat en la teua esquena (V); en l’altra cama, en l’altre braç (V); toquem el tobillo en la mà contrària (V); comencem en la cama esquerra (V); havíem treballat en la dreta (V); una vegada més en cada costadet (V); formar un triangle en el teu cos (V); alineem les caderes en tobillos i genolls (V); des d’eixa posició, en el cap en posició neutra, en el coll en posició neutra (V).  Aquesta substitució correspon a la parla col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 19.3).

2.3.10 Ús de la preposició amb en lloc de en

S’observa algun cas d’ús de la preposició amb en lloc de en: Després, amb pilates, parlem de fluïdesa (Cn).  Aquesta substitució correspon a la parla col·loquial i s’evita en els registres formals (GIEC 19.3).

2.3.11 Preposició en davant infinitiu

En les mostres s’observa algun cas d’ús de la preposició en davant infinitiu: el primer exercici és l’esquat, que consisteix en fer una triple flexió (C); continua pensant en allargar la columna amunt (C); des d’aquí em fixaré en continuar mantenint (C); no pensis en girar la mirada (C).  La preposició en és acceptable davant una oració subordinada substantiva d’infinitiu, tot i que en els registres formals és preferible canviar-la per a o de (GIEC 26.5.2, GIEC 26.5.2.3).

2.3.12 Manca de preposició en elements juxtaposats

En un cas s’observa que el verb parlar selecciona tres complements de règim juxtaposats, però la preposició de només apareix precedint el primer: Hola, avui us parlaré de l’entrenament de força, [Ø] com ho heu de fer, [Ø] alguns aspectes a tenir en compte (C). La preposició que introdueix el complement de règim ha d’aparèixer en tots els elements de la coordinació.

2.3.13 Manca de la preposició en

S’observen diversos casos en què es prescindeix de la preposició en: Per tant, [Ø] els [músculs] que són més grossos, la càrrega d’entrenament, la intensitat, pot ser més elevada (C); Per tant, [Ø] la corba de resistència, el moment que costa més és al mig (C); o sigui, [Ø] tots els exercicis hem de treballar amb el màxim rang de moviment (C); És molt important que [Ø] aquesta tercera fase que controlem la velocitat (C); i [Ø] la següent torno a pujar ràpid (C); anem a canviar [Ø] el sentit contrari (V). Convé remarcar que tots els exemples de C són del mateix parlant.  Sense la preposició, la frase no està ben formada (GIEC 19.3.1.2).

2.3.14 Complement directe preposicional

En un parell de casos apareix un verb transitiu seguit d’un complement directe introduït per la preposició a: seguir an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me); etiqueta an es Club Gimnàstic Ciutadella (Me).  Com a norma general, el complement directe no va precedit de cap preposició (GIEC 19.3.2).

2.3.15 Preposició del complement de diferent

S’observa un cas en què l’adjectiu diferent va seguit d’un complement introduït per la preposició en: el pilates té una respiració molt concreta, diferent en lo que estàs acostumat (Cn).  L’adjectiu diferent regeix un complement introduït per la preposició de (o a) (GIEC 28.6.3b).

2.3.16 Usos de per en lloc de per a

S’observen alguns casos en què s’empra la preposició per, en lloc de per a, davant sintagmes nominals amb valor de destinació o d’àmbit d’adequació: uns músculs molt importants per la salut de la nostra esquena (C); assegura’t que la dosi sigui adequada pel teu pes (C); i també davant sintagmes nominals amb valor d’opinió: per mi és important (Cn).  Aquests casos responen a l’ús propi de la llengua oral espontània del català central, que fa servir per d’una manera general. En els registres formals es diferencia l’ús de les preposicions per i per a, i no és acceptable l’ús generalitzat de per en construccions que introdueixen un sintagma nominal amb valor de destinació o d’àmbit d’adequació, en què s’usa per a (GIEC 19.3.5.4c, GIEC 19.3.5.5). En els adjunts oracionals que expressen una opinió l’ús de per també té una certa tradició en els registres formals (GIEC 19.3.5.4c).

2.3.17 Ús de per a que en construccions finals

S’observa en un parlant de valencià l’ús de la locució per a que que introdueix una construcció final: unes quantes respiracions, vale?, per a que vaja estirant (V); si per a que se quede recta necessite flexionar els genolls (V).  Es tracta d’un ús col·loquial, esperable en aquesta situació de comunicació en què els monitors improvisen el que diuen. En els registres formals, però, s’empra la conjunció perquè (GIEC 29.3.3, GEIEC 26.3.3).

2.3.18 Ús de fins a en lloc de fins

S’observa un cas en què s’empra la preposició composta fins a en lloc de fins davant una oració subordinada finita: i baixem fins a que el genoll posterior gairebé toqui a terra (Cn).  Davant oracions subordinades amb que la preposició fins a es redueix a fins (GIEC 19.4.2.2b).

2.3.19 Construcció a per

S’observa un cas d’ús de la construcció a per amb elisió del verb amb un sentit similar al de ‘anar/venir a cercar o buscar’: si ja t’has activat i tens més ganes, a per la teva classe de rutina de pilates en català (C).  El gir a per, que s’usa col·loquialment en certs parlars, s’evita en els registres formals (GIEC 19.3.5.3h).

2.3.20 Ús inadequat de perquè o per què

S’observa l’oració següent: us parlaré del perquè el pilates i què és exactament (Cn).  En aquest cas, l’oració no està ben formada i hauria de ser o bé us parlaré del perquè del pilates, en què del pilates, introduït per la preposició de, seria el complement del nom perquè; o bé us parlaré de per què el pilates, és a dir, una subordinada interrogativa indirecta amb funció d’adjunt del predicat causal (GIEC 34.2.5.1, DEIEC).

2.3.21 Absència d’article

S’observen nombrosos casos en què s’introdueix un complement directe sense article: puges [Ø] cama (C); des d’aquí pujo [Ø] mans cap a dalt (C); no separo [Ø] plantes dels peus de terra (C); Quan pujo, notem [Ø] obertura del pit (C); projecto [Ø] coroneta cap al cel (C); em quedo amb [Ø] braços a baix (C); no separo [Ø] plantes dels peus de terra (C); flexionar el genoll portant [Ø] taló cap endarrere (C); flexiona [Ø] maluc, eleva [Ø] genoll (C); tornes a allargar [Ø] columna (C); i que se menegen [Ø] cervicals (V); girem des de la cintura, [Ø] colze buscarà el genoll contrari (V); portem [Ø] genolls al pit (V); gire [Ø] cama i [Ø] genoll (V); per mantenir [Ø] nuca neutra (Cn). En alguns casos el subjecte tampoc no presenta article: [Ø] Peu esquerre a sobre [Ø] genoll dret (C); [Ø] Genolls davant de la cadera, 90 graus (Cn).  Els sintagmes nominals específics van introduïts per un article definit (GIEC 16.2.1, GIEC 16.2.2, GIEC 16.3.3). L’absència d’aquests articles és generalitzada en la majoria dels parlants de les mostres que s’han analitzat i és una manera de parlar pròpia d’aquesta situació, en què predomina la velocitat en la parla i la simplificació del discurs.

2.3.22 Expressions de freqüència

S’observa un cas d’absència de l’article davant el mot temporal setmana: tindràs més de vuitanta classes dirigides a [Ø] setmana (Me).  Les expressions de freqüència s’expressen amb la preposició per si va seguida d’un nom sense determinant (per setmana), o amb la preposició a seguida d’article (a la setmana) (GIEC 31.3.2).

2.3.23 Ús de la construcció a terra / al terra / en terra

Per a expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment s’observa que s’empren les construccions a terra, al terra i en terra: la lumbar se’n va al terra (C); baixo al terra (C); la mà que tens al terra (C); les natges cap al terra (C); posant mans al terra (C); toques el pit al terra (C); tíbia paral·lela al terra (Cn); braços ben anclats a terra (V); els dos braços baixen a terra (V); la deixem caure a terra (V); al baixar a terra (V); com ens arrelem a terra (C); els dos peus a terra (C); peus plans a terra (C); el genoll esquerre arriba gairebé a terra (C); el peu a terra (Cn); la columna, la marquem en terra (V); mantinguent la coroneta sempre en terra (V); la zona lumbar apoyada en terra (V); anclem en terra (V); mantindríem el cap en terra (V); inclús podríem deixar el cap en terra (V).  Per a expressar la idea del terra com a ubicació o punt on comença, es desenvolupa o acaba un moviment, es fa servir el mot terra el sense determinant ni quantificador, precedit immediatament d’una preposició (DEIEC, DDLC).

2.3.24 Possessiu redundant

En les mostres s’observa l’ús abusiu de possessius davant noms de possessió inalienable, com són les parts del cos: amb els dits dels teus peus (C); de les teves espatlles (C); que es moguin ni les teves cames ni la teva pelvis (C); allargant la meva esquena (C); seguix alineat en la teua esquena (V); damunt de les teues cames (V); ho poses a l’alçada de la teva cadera (N); alça la teva cadera (N); la meva columna (Cn).  En aquests casos, es prescindeix l’ús del possessiu perquè és redundant (GIEC 16.5.3).

En altres casos, davant els substantius esquerra i dreta el possessiu permet distingir la persona i evitar la possible confusió de si es refereix a l’esquerra o la dreta de l’emissor o a la del receptor: porto l’esternón cap a la meva esquerra (C).

2.3.25 Perífrasi anar a + infinitiu

S’observen diversos casos en què aquesta perífrasi verbal s’usa amb valor de futur d’indicatiu, de present d’indicatiu o d’imperatiu (el monitor explica el que està fent en aquell moment o ordena el que han de fer): me’n vaig a estirar-me cap a un costadet (C); vaig a tocar al costat de les cuixes (C); ho vaig a fer d’una manera més dinàmica (C); vaig a fer-ne quatre més (C); el que vaig a fer és (C); me’n vaig a portar, en el meu cas, la mà esquerra (C); anem a començar amb exercicis (C); anem a inhalar elevant les espatlles (C); vas a relajar també el cabet (V); vas a canviar de costat (V); anem a començar la pràctica de ioga (V); anem a buscar la sintonització (V), el primer exercici que anem a fer (V); anem a fer un exercici de respiració (V); anem a fer inhalacions en quatre temps (V); anem a canviar el sentit (V); anem a treballar el saludo al sol (V); anem a fer-ho unes últimes voltes (V); anem a aguantar quatre respiracions (V); anem a baixar poquet a poquet les cames avall (V); després anirem a parlar de dos punts més (Cn).  L’ús d’aquesta perífrasi amb valors diferents del d’imminència no és acceptable (GIEC 24.8.5.2f). En el primer exemple, a més, s’empra el verb anar-se’n sense que tingui el significat de ‘marxar (d’un lloc)’.

2.3.26 Mode inadequat en la construcció condicional

S’observen dos casos de construcció condicional amb una forma verbal en un mode no adequat: Cal fer els tres tipus d’exercicis que explicarem avui i estarà bé que ho féssim (en lloc de estaria bé que ho féssim o estarà bé que ho fem) (Cn); com si quan baixo vull treure culet (en lloc de volgués) (C).  Generalment, en les condicionals reals la pròtasi s’expressa en present d’indicatiu i l’apòdosi en futur, i en les condicionals irreals la pròtasi s’expressa en imperfet de subjuntiu i l’apòdosi en condicional (GIEC 30.2.2, GIEC 30.2.2.1, GIEC 30.2.2.2). Les comparacions introduïdes per com si van seguides d’un verb en imperfet de subjuntiu, ja que tenen el valor propi de les pròtasis de les condicionals irreals (GIEC 30.2.3.2d).

2.3.27 Concordança de nombre del verb haver-hi

S’observen alguns casos de concordança del verb haver-hi amb el seu argument intern: us vull ensenyar aquestes màquines que hi han aquí al gimnàs (C); normalment perquè hi han casos diferents (Cn); hi han algun exercicis que notes dolor (Cn). En d’altres casos, però, no hi ha concordança: hi ha músculs que són més grossos (C); us volia acabar explicant els tipus d’entrenament de força que hi ha (C).  La manca de concordança de nombre en el verb haver-hi és l’ús consolidat en els registres formals (GIEC 21.4.3).

2.3.28 Problemes de concordança

S’observen alguns casos de manca de concordança, tant de nombre com de gènere: els glutis són uns músculs molt gran i potents (C); són els esprints amb pujada, breus i màxim (C); M’enganxes fent una rutina d’abdominals. Escolta, si vols definir-les, vine a provar aquesta rutina (C); les dues braços oberts no arriben als 180 graus (C); el pilates t’ensenya moltes coses que és necessari abans de començar a entrenar (Cn); no tinc aquest 90 graus en el genoll (Cn); és important aquestes alineacions (Cn); estic treballant, activant, les musculatura de la pelvis (Cn); respectant les curves neutres i natural de la meva columna (Cn); dos punts més que per mi són molt important (Cn); són els que tenim més o menys pronunciat (Cn); fins al punta dels dits de les mans (Cn); això serien per mi els punts important del pilates (Cn); hi han algun exercicis que notes dolor (Cn); distribuint des de la panxa fins a les extremitat aquesta energia (Cn); aixecar una cama i alinear-lo amb el braç (Cn). La major part dels problemes de concordança que s’observen en un neoparlant d’origen francès són perquè no pronuncia la -s del plural, probablement per un hàbit articulatori influït pel francès.  La manca de concordança no és acceptable.

2.3.29 Relatiu col·loquial

S’observen alguns casos de construccions amb relatiu col·loquial: el braç que tinc el pal (C); si estem treballant amb gomes, que cada cop la resistència és més alta (C); el moment que hi ha més tensió és al mig (C); Tenim la força de resistència, que ja busquem més repeticions amb menys pes (C); hi han alguns exercicis que notes dolor (Cn).  Aquests usos dels relatius són propis dels registres informals i s’eviten en els formals (GIEC 27.7.1).

2.3.30 Relatiu on amb valor de locatiu metafòric

S’observen alguns casos en què s’usa el relatiu on amb valor de locatiu metafòric: Seguim la rutina amb lower and lift, on baixaràs i pujaràs les cames (C); Seguim i fem un crunch lateral, on pujaràs fins a la meitat (C).  Amb el valor de locatiu metafòric és preferible emprar els relatius en què o en el qual, especialment en els registres formals (GIEC 27.6.2).

2.3.31 Preposició davant subordinades substantives introduïdes per que

S’observa un cas en què s’usa una preposició davant la conjunció que que introdueix una oració subordinada substantiva: hem de diferenciar la dolor de que… «ostres, estic treballant i estic apretant» (Cn). En altres ocasions, però, s’elideix la preposició, com és esperable en els registres formals: fixa’t que els genolls es mantinguin paral·lels (C).  En els registres formals s’elideixen les preposicions a, de, en i amb davant una oració introduïda per la conjunció que (GIEC 26.4.1, GIEC 26.4.1.2).

2.3.32 Quant en comparatives proporcionals

S’observa un cas d’una oració comparativa proporcional introduïda pel relatiu quant: Quants més mencionis, millor. (Me).  Les comparatives proporcionals van encapçalades per la conjunció com. La construcció amb quant no és acceptable (GIEC 28.5.4).

2.3.33 Manca de complement directe

S’observa un cas en què el verb transitiu caure apareix sense complement directe: És molt important […] que controlem la velocitat, no podem deixar caure [Ø] (C).  No és acceptable prescindir del complement directe en els casos en què no pot ser sobreentès (GIEC 21.2.2).

2.3.34 El règim verbal de dependre i de fixar-se

S’observa un cas en què s’empra el verb dependre i fixar-se de forma transitiva: de quatre a dotze repeticions, depenent [Ø] el tipus d’exercici que fem (en lloc de depenent del) (Cn); Fixa’t [Ø] que passa aquí (en lloc de fixa’t en el que) (C).  El verb dependre és intransitiu i regeix un sintagma preposicional introduït per de (DIEC). El verb fixar-se amb el sentit de ‘posar l’atenció en alguna cosa’ és intransitiu i regeix un complement introduït per la preposició en (DIEC).

2.3.35 Elisió del verb principal

S’observen alguns casos en què s’elideix el verb principal de l’oració: Consell número 2 [Ø] Molt important que facis la ingesta (C); [Ø] Press banca o inclinat per treballar més superior. [Ø] Obertures per treballar més la part externa i interna (C); [Ø] Tres mobilitzacions de columna gat-gos (C).  En els dos últims casos l’absència del verb principal es pot justificar perquè es poden interpretar com una mena de títols de l’exercici de què parla el monitor.

2.3.36 L’adverbi com amb valor aproximatiu

S’observa algun cas en què s’usa l’adverbi com amb valor aproximatiu seguit d’una oració subordinada introduïda per la conjunció que: és com que porto l’esternón cap a la meva esquerra (C).  Aquest ús es troba en els registres informals i s’evita en els formals (GIEC 19.4.4.2).

  

2.4 ASPECTES LÈXICS

2.4.1 Formes lèxiques interferides

En les mostres s’observa l’ús de diverses formes interferides, sobretot pel castellà i l’anglès. A continuació es presenten primer les formes lèxiques interferides que pertanyen a la llengua general i després les formes que pertanyen al lèxic d’especialitat de l’esport i els gimnasos.

2.4.1.1 Formes lèxiques interferides de la llengua general

Hi abunden les formes interferides pel castellà:

Element	Significat	Exemples
a l’igual	Potser.	al principi, a l’igual te perds una mica (Cn)
a tope	Al màxim.	el powerhouse connectat a tope (V); pressiona melic a tope avant (V)
algo	Alguna cosa, cosa, una cosa.	la màquina m’estarà afegint el 150 i algo, que només els aguantaré de baixada (C)
anclar	Ancorar.	braços ben anclats a terra (V); anclem braços en terra (V); a terra, anclem els braços (V)
antes	Abans.	igual que hem fet antes (V)
apoyar	Recolzar.	cap apoyat sobre l’occipital (Cn); apoya peus i estira’t amunt (V); la zona lumbar apoyada en terra (V); apoyem les mans (V)
assentar-se, sentar-se	Asseure’s, seure.	m’assento amb les cames creuades (C); puja amunt i senta’t lo més recte pugues (V); pugem amunt i mos sentem (V); sentant-se avant, cames separades (V)
bones	Hola.	Hola, bones! (C)
bueno	Bé.	bueno, espero que us hagi sigut interessant (C); i bueno us parlaré del per què el pilates (Cn); bueno, espero que t’hagi ajudat una mica (Cn); bueno, anem a començar la pràctica de ioga (V)
calentament	Escalfament.	anem ara ja al calentament (V)
centro	Centre.	torne al centro (V); inhale, centro (V); inhale al centro (V); el centro connectat (V); mira’t el centro (V); notant el nostre centro (V)
còmodo	Còmode.	lo que te siga més còmodo (V)
crusar	Creuar.	baixem crusant la cama (V); quan se crusen les cames (V); crusem braços i cames (V)
cuidao	Compte.	el cap, cuidao que no me caiga (V)
curva	Corba.	estic perdent la curva neutra (Cn); controlo les curves de la meva esquena (Cn)
de acuerdo	D’acord.	que fan mantenir l’equilibri, de acuerdo? (C)
después	Després.	i después el estirament avant (V)
donar igual	Ser igual.	dona igual el nivell que tinguis (C)
en vez de	En comptes de, en lloc de.	davant de la panxa, en vez de davant de la cadera (Cn)
entonces	Llavors.	entonces, mà esquerra (V); entonces, per a començar (V); entonces, inhalarem en quatre temps (V); entonces, des de ací se fiquem (V)
entreno	Entrenament.	la ingesta post-entreno (C); tinc l’entreno regular (C); en els entrenos progressius (Cn)
erguida	Dreta.	me quede en posició erguida (V)
hasta	Fins (a).	que el aire te aplegue hasta l’abdomen (V); des del glúteo hasta el talonet (V); puge hasta la cobra (V); caderes hasta adho mukha (V); hasta l’altura dels hombros (V); hasta els talons (V)
juntar	Ajuntar.	busquem la posició pilates, ahí, juntant els abductors (V); junte talons (V); juntem genolls i peus (V)
locura	Bogeria.	és una locura (C)
menos	Menys.	cada dia se’m mou menos (C); les cames pujarien molt més amunt i baixarien menos (V)
muy bien	Molt bé.	I inhale. Exhale. Muy bien! (V)
paralelos	Paral·lels.	mantinguent els braços paralelos al piso (V)
patada	Puntada.	doble patada i canviem (V); pega tres patades ràpides (V)
pèlvic	Pelvià.	aquest tema del sòl pèlvic (Cn); activant des del sòl pèlvic (Cn)
piso	Terra.	còccix, coronilla, al piso (V); apreta fort en les mans contra el piso (V); pressiona contra el piso (V); que la zona lumbar toque en el piso (V); que estiga ben apoyada en el piso (V)
raro	Rar, estrany.	tinc un dolor aixís raro (Cn)
rato	Estona.	tot el rato conscient del moviment (Cn)
relajar	Relaxar.	vas a relajar també el cabet (V); relajem esquena (V); relaja tota la nuca (V);
roçament	Fregament.	intentem mantindre el roçament dels genolls (V)
saludo	Salutació.	anem a treballar el saludo al sol (V)
seguritat	Seguretat.	fins a arribar a un bon control i una seguritat (Cn)
suave	Suau.	i canviarem. Suave, intentant que la part posterior de l’hombro no toque en el piso (V)
techo	Sostre.	al techo i entre les mans (V); barbilla al techo (V); mirant al techo (V); caderes se’n van al techo (V); les cames al techo (V); projecte el cor al techo (V)
tipo	Tipus.	el pilates seria com un tipo de gimnàstica (Cn)
tonelada	Tona.	sent com cada un dels teus braços pesa una tonelada (C)
trepar	Enfilar-se.	les dos cames al techo i trepem per una cama (V)
uno	U, un.	el cos, la ment i la nostra respiració tot en uno (V); tres, dos, uno (V); open les uno (V)
val, vale	D’acord.	val, baixem pel centre (C); vale, entre les costelles (C); la última, vale? (C); Vale, mà esquerra (C); fluid i controlat, vale? (C); una mica de pilates, vale? (Cn); anem a buscar la sintonització, vale? (V); vale, anem a fer-ho (V)
vàrios	Varis.	vàrios punts a tenir en compte (Cn)
venga	Vinga, som-hi.	Fantàstic! Venga, en fem sis (C)

 

S’observa en diverses ocasions l’ús del verb apretar: enrecorda’t d’apretar amb la mà contrària (C); apreta bé l’abdomen (V); costelles ben apretades (V); aprete bé el centro (V); estic apretant (Cn). El DCVB indica que és un castellanisme i no apareix al DIEC. Tanmateix, sí que apareix al DNV.

També s’observen, en menor mesura, formes interferides per l’anglès:

Element	Significat	Exemples
ok (okey)	D’acord.	Ok, des d’aquí, deixo les mans (C); Ok. Molt bé (C) Ok, deixes el peu dret a terra (C); Ok. Tornes al lloc (C); Ok, primer explicarem l’opció amb impacte (C)
online	En línia.	quan fas classes online (Cn)
like	M’agrada.	donar like en aquest vídeo (Me)
stop	Para.	Braç esquerre amunt. Stop. Aguantes tres respiracions (C)
whey	Proteïna de sèrum de llet.	l’ou i la proteïna de la llet, que anomenem whey, són bones opcions (C); podem utilitzar whey o creatina (C)

 

En un neoparlant que té com a llengua primera el francès s’observa alguna interferència d’aquesta llengua:

Element	Significat	Exemples
absolument	Absolutament.	un centímetre el braç cap allà, pot canviar absolument (Cn)
dessinyada	Dissenyada.	la nostra columna com està dessinyada (Cn)
devant	Davant.	Genolls devant de la cadera (Cn)

 

2.4.1.2 Formes lèxiques interferides del llenguatge d’especialitat dels gimnasos

En el discurs dels monitors de gimnàs sovint es fa referència a les parts del cos. En aquest àmbit lèxic s’observa principalment la presència de formes interferides pel castellà:

Element	Significat	Exemples
barbilla	Barbeta.	exhale quan va la barbilla per davant (V); pit i barbilla en el piso (V); barbilla al techo i barbilla al pit (V); apoye genoll, pit i barbilla (V)
cadera	Maluc.	a l’alçada de la teva cadera (N); activació del flexor de cadera (Cn); genolls davant de la cadera (Cn); caderes se’n van al techo (V); caderes rotades al techo (V); cadera avant (V); eleva les caderes (V)
coronilla	Coroneta.	coronilla al techo (V)
coxis	Còccix.	sense desenganxar ni el coxis (Cn); coxis, coronilla, al techo (V)
empeine	Empenya.	genoll, empeine, cadera avant (V); apoye el genoll, empeine (V)
esternón	Estern, estèrnum.	porto l’esternón cap a la meva esquerra (C); el que es rota és l’esternón (C)
estómago	Estómac.	apoya l’estómago damunt de les teues cames (V)
glúteo	Gluti.	des del glúteo hasta el talonet (V); glúteo a terra (V)
hombro	Espatlla, muscle.	treballar l’hombro posterior (C); a l’altura dels hombros (C); tiro els hombros lluny de les orelles (Cn); hombros sempre lluny de les orelles (V); hombros rotació exterior (V); els hombros estan completament alineats (V)
périnée	Perineu.	has de localitzar el périnée (Cn)
sacro	Sacre.	les mans baix del sacro (V)
tobillo	Turmell.	exhale, tobillo (V); alineem les caderes en tobillos i genolls (V); abracem els tobillos (V); agarrem els tobillos (V)
quadriceps	Quàdriceps.	quadriceps ([θ]).

 

Els mots barbilla, coronilla, empeine, estómago, glúteo, sacro i tobillo només s’han observat en els parlants de valencià. El mot cadera s’observa en parlants de català nord-occidental, català central, valencià i neoparlants. S’observen, però, dos parlants de català central que empren sempre el mot maluc. El mot hombro s’observa en parlants de català central, valencià i neoparlants. Hi ha, però, dos parlants de català central que sempre diuen espatlla (un d’ells és el que diu sempre maluc). En un cas, un neoparlant que té com a primera llengua el francès fa servir la forma périnée per influència d’aquesta llengua.

En el discurs, els monitors de gimnàs també fan referència als exercicis i materials propis de l’àmbit de l’esport i del gimnàs. En aquest cas s’observa una forta influència de l’anglès:

Element	Significat	Exemples
adho mukha	Postura del gos mirant avall, postura de la V invertida.		tornem a la posició de adho mukha (V); de la planxa me’n vaig a adho mukha (V); caderes hasta adho mukha (V) (Termcat)
burpee	Burpee.		com executar correctament un burpee (C); com realitzar correctament un burpee (C) (Termcat)
chaturanga	Planxa.		fer una flexió de chaturanga (V) (Termcat)
colchoneta	Matalàs.		se fiquem al principi de la colchoneta (V); lumbars sobre la colchoneta (Cn); caderes al centre de la colchoneta (Cn) (Termcat)
corkscrew	Rotació de cames.		Corkscrew. Eleva les dos cames al techo (V)
criss cross	Rotació de cos i cama creuats		Quint exercici: criss cross (V)
crunch	Rull de tronc.		fas crunch rebotant fins a la meitat (C); seguim i fem crunch lateral (C) (Termcat)
curl (aranya)	Rull de braços.		aquest exercici es diu curl aranya (C) (Termcat)
double leg kick	Rull de cames.		a terra passem al double leg kick (V) (Termcat)
double leg stretch	estirament de cames		Double leg stretch. Tornem a posar-mos en posició (V)
esquat	esquat		el primer exercici és l’esquat (C); consells per fer un esquat ben fet (C); serà el típic esquat (C) (Termcat)
fitball	Pilota de fitnes.		amb fitball a la paret (C) (Termcat)
flex	Flexió del peu cap a la cama.		intente ficar peus en flex (V)
fondo	Fons de braços.		o estic fent fondos, és diferent (C)
front and back	Moviment avant i enrere de la cama.		eleve un poquet la cama per fer el front and back (V)
gato-vaca	Gat-vaca (moviment d’arquejar l’esquena).		comencem en el exercici de gato-vaca (V)
hip thrust	Elevació de malucs.		exemple del gluti i isquio, el hip thrust (C); aquí estic fent el hip thrust (C) (Termcat)
lower and lift	Baixar i pujar.		Seguim la rutina amb lower and lift, on baixaràs i pujaràs les cames (C)
lower rise	Pujada des de baix.		Quart exercici: lower rise (V)
lunge	Tisora.		El segon exercici que farem avui és el lunge (C) (Termcat)
namasté	Salutació.		inhale, techo, exhale, namasté (V)
neck roll	Rotació del coll.		Inhale, puge. Baixe, exhale. Neck roll. (V)
one leg circle	Cercle amb la cama.		Estirem la cama al techo, one leg circle interior i exterior (V)
open leg	Obertura de cames.		Open leg. Doblem les dos cames (V)
peses	Pesos.		Si treballem amb peses, sí (C); no al mig com amb les peses (C); amb o sense peses (Cn)
pilates	Pilates.		classe de rutina de pilates en català (C); cada setmana fem sessions de pilates (Cn) (Termcat)
powerhome	Centre del cos.		el powerhome ben connectat (V); powerhome ben activat (V)
powerhouse	Centre del cos.		el powerhouse connectat a tope (V); respiració, powerhouse, centre (Cn); powerhouse ben activat (V)
press banca	Aixecament de banca.		estic fent un press banca (C); es tracta d’un press banca (C) (Termcat)
rest position	Posició de descans.		en la quinta passarem al rest position (V); passem al rest position (V)
roll up	Elevació del tors.		des de terra, roll up (V); des d’ahí, roll up (V)
rolling	Rull d’esquena.		Rolling, abracem els tobillos, redondegem l’esquena (V)
russian twist	Gir rus.		unes rotacions russian twist (C)
scissors	Tisora.		tercer exercici: scissors (V) (Termcat)
sentadilla	Esquat.		baixarem a la sentadilla profunda (C) (Termcat)
shoulder bridge	Pont.		amplada de les caderes shoulder bridge (V) (Termcat)
single leg kick	Rull d’una cama.		passem al single leg kick (V)
single leg stretch	estirament d’una cama		single leg stretch, genoll dret al pit (V)
spine stretch forward	Estirament d’esquena cap avant.		passem a l’spine stretch forward, sentant-se avant cames (V)
spinning	Ciclisme de sala.		vuitanta classes a setmana, com spinning (Me) (Termcat)
stretching	Estiraments.		entreno funcional, ioga, stretching, etc. (Me)  (Termcat)
swam	Salt del cigne.		Baixem a terra. Descansem. Swam (V); passem al swam (V)
the hundred	Els cent.		el primer exercici: the hundred (V)
up and down	Amunt i avall.		gire cama i genoll per fer el up and down (V)

 

2.4.2 Formes lèxiques no normatives i col·loquials

Element	Forma al DIEC	Exemples
acomençar	Començar.	acomença fent xicotets círcols (V) (DGLV)
aixís	Així.	aixís que dona igual el nivell que tinguis (C); tinc un dolor aixís raro (Cn) (DCVB)
anada d’olla	Acció, idea o comportament extravagant, absurd, desmesurat.	una anada d’olla que flipes (C)
círcol	Cercle.	fent xicotets círcols (V) (DCVB, DECat) També s’observa la pronúncia amb u, círcul: pujant obrim pa fer un círcul (V).
doblar	Doblegar.	Si no poguérem, les doblaríem (V); Portem les caderes avant doblant les cames (V); Doblem les dos cames (V) (DEIEC, DCVB)
enrecordar-se	Recordar.	enrecorda’t d’apretar amb la mà contrària (C) (DCVB)
flipar	Al·lucinar, sorprendre’s.	una anada d’olla que flipes (C)
fotre-li canya	Esforçar-se al màxim, treballar dur.	A fotre-li canya (C)
i tal	Coses semblants al que s’ha dit anteriorment.	amb les meves estadístiques i tal (C)
mentres	Mentre.	mentres fas aquest moviment (C); tirem d’eixa cama dos vegades mentres canviem a l’altra (V) (DCVB, DECat)
plenar	Omplir.	te plenes (V) (DCVB, DGLV)
rotar	Girar, rodar.	I quan exhalo, roto lleugerament (C); el que es rota és l’esternón (C); caderes rotades al techo (V); busca rotar les caderes al techo (V) (DNV)
tete	Apel·latiu afectuós per a referir-se a un germà o amic.	És una locura, tete! (C)
una passada	Molt bones.	aquestes màquines […] són una passada (C)

 

2.4.3 Variants lèxiques dialectals

S’observa que el numeral 8 pren la forma vuit (C, N, Me) o huit (V), segons el parlar, tal com és esperable. El pronom res adopta, en alguns parlants de català central, la forma re (C). També s’observa el numeral quint (V) i l’adverbi arrere (V) en valencià.

 2.4.4 Usos impropis

En diverses ocasions s’empra l’expressió a poc a poc amb supressió de la preposició a inicial: i ara el que sí que faré, poquet a poquet, és elevar un taló (C); aixeques la lumbar, poc a poc (C); Puja, poc a poc (C); des de esta posició poquet a poquet comence a caminar (V); i poquet a poquet, inhale (V).  La locució normativa és a poc a poc (DIEC, GIEC 6.5.4d).

De la mateixa manera, s’observa un ús impropi de l’expressió de mica en mica amb supressió de la preposició de inicial: el cos va aprenent mica en mica a acostumar-se a les coses (Cn).  La locució normativa és de mica en mica (DIEC, GIEC 19.3.4.3d).

S’observa un cas de confusió entre els mots complet i complert: un parell de respiracions ben complertes (en lloc de completes) (C). En un neoparlant s’observa la confusió entre contracció i contractació: això afavoreix la contractació del sòl pèlvic (en lloc de contracció) (Cn).

En alguns casos es fa un ús impropi del verb ficar: fiques l’esquena recta (N); tu li fiques aquesta càrrega [a l’exercici] (C); mà esquerra la fiquem en el pit (V); des de ací se fiquem al principi de la colchoneta (V).  Si no hi ha el significat d’inserir una cosa a dins d’una altra, cal fer servir el verb posar (DIEC), i no ficar (DIEC).

En un cas no s’empra de manera adequada el mot mitja: controlant sempre la zona mitja V).  L’adjectiu mig, mitja significa ‘que forma la meitat d’un tot’, mentre que amb el significat de ‘que és igualment lluny de dos extrems’ s’empra l’adjectiu mitjà-mitjana.

S’observa la forma verbal aliniar (V), en comptes de la forma que recull el DIEC, alinear (DIEC). En aquest cas, aquest verb es pronuncia amb desplaçament de l’accent (vegeu l’apartat 2.1.1.10).

També s’observen casos en què s’empren els verbs baixar i pujar amb valor transitiu en el sentit de ‘fer baixar’ i ‘fer pujar’, en lloc dels verbs prefixats abaixar i apujar: no baixis tant la cama (C); baixes una cama i baixes l’altra (C); baixes aquesta mà (C); baixem espatlletes (V); pugem els braços (V); pugem les cames (V).  No és acceptable elidir la a- inicial dels verbs abaixar (‘fer baixar’) i apujar (‘fer pujar’) (GIEC 11.8d).

2.4.5 Formes truncades

S’observen les següents formes truncades: ísquios (d’isquiotibials), bici (de bicicleta) i repe (de repetició): quan flexiono aquesta articulació, els ísquios no fan tanta força (C); puges a la bici (N); el meu pes màxim que vaig aconseguir fer aquí a una repe (C).

2.4.6 Usos anòmals o defectuosos

En un neoparlant s’observen alguns usos anòmals: respectant la cubra neutra (en lloc de corba) (Cn); inspires enxamplant tota aquesta caixa toràcica (en lloc de eixamplant) (Cn).

  

2.5 ASPECTES PRAGMÀTICS

Els monitors de gimnàs fan ús d’un llenguatge oral espontani, ja que improvisen el discurs a mesura que expliquen els exercicis que duen a terme, fet que contribueix a explicar que en el seu discurs es troben omplidors, repeticions, autocorreccions, redundàncies i construccions estranyes o poc coherents.

2.5.1 Sons de dubte i omplidors

S’observen diversos omplidors: Comencem panxa enlaire. eee… Cames flexionades (C); imagineu-vos que estic fent eee… pectorals (C); eee… ara us poso un exemple de tríceps (C); Bueno eee… anem a començar la pràctica (V); recuperar una mica tot aquest tema del sòl pèlvic, mmm vale? (Cn).

2.5.2 Repeticions

En alguns casos els monitors repeteixen el que diuen: Cada dia se’m mou… se’m mou menos (C); el punt de… de recolzament (C); tenim bona… bona consciència (C); al principi pot ser que ens… que ens sembli molt difícil (Cn); recol·locar els… els genolls davant de la cadera (Cn).

2.5.3 Autocorreccions

S’observa en algunes ocasions que els monitors corregeixen aspectes del seu discurs: amb el dit gros, ai perdó, dit petit (C); una bona planificació alemen… alimentària (C); I poquet a poquet comencem les… col·loquem les mans (V); des de esta posició, el co… el cap (V); t’ensenyo un tre… un… un simple treball (Cn); els eixos de la te… del teu cos (Cn).

2.5.4 Redundàncies

S’observen alguns casos en què s’empren els verbs pujar i baixar seguits de amunt/a dalt i avall/a baix, respectivament, sense que vagin seguits de complement: baixes a baix (C), pujo a dalt (C), puges amunt (C), anem a baixar poquet a poquet les cames avall (V).  El verb pujar ja porta implícita la noció ‘en direcció de baix a dalt’ (DEIEC), i el verb baixar la noció ‘en direcció de dalt a baix’ (DEIEC), de manera que no és necessari afegir-hi els adverbis i preposicions amunt/a dalt i avall/a baix. És una redundància habitual en els registres informals.

2.5.5 Construccions estranyes i incoherències

Pel fet que el discurs és improvisat, s’observa que en alguna ocasió els emissors realitzen construccions estranyes: Puges a la bici i comproves que la cama, un cop estirada, et quedi el genoll a 5 graus (N). En aquest cas, es tracta d’una qüestió d’ordre, en què l’ordre natural seria i comproves, un cop estirada la cama, que et quedi el genoll a 5 graus.

En un altre cas s’observa una incoherència en la forma dels elements juxtaposats: Només has de fer quatre coses: seguir en es Club Gimnàstic Ciutadella, donar like en aquest vídeo, menciona una persona als comentaris (Me). En aquest cas, els dos primers elements juxtaposats segueixen la mateixa estructura (verb en infinitiu), però l’últim element està en imperatiu.

2.5.6 Altres aspectes interactius

Malgrat que en el discurs només parlen els monitors de gimnàs, es dirigeixen a un públic, i és per això que s’hi observen diversos elements que fan referència a l’oient.

2.5.6.1 Funció fàtica

S’observa l’ús d’interrogatius confirmatoris que manifesten la intenció de mantenir la comunicació amb l’oient: per treballar més la part externa i interna, vale? (N); Quan la cama dreta puja, l’esquerra, baixa, sí? (C); Basculem la pelvis, sí? (C); Peu esquerre. Perdoneu, eh? (C); que no se t’obrin. D’acord? (C); exhalo quan encongeixo el cos o quan haig de fer la força. D’acord? (Cn); on acaba el moviment, sí? (Cn); Comunicar-nos, vale? (Cn); pots agafar un centímetre més encara, vale? (Cn); que el aire te aplegue hasta l’abdomen, vale? (V); Unes quantes respiracions, vale? (V).

2.5.6.2 Díctics personals. Primera persona: jo i nosaltres

S’observa que hi ha monitors que parlen en primera persona del singular, mentre que d’altres ho fan en primera persona del plural per a incloure l’espectador: el que et proposo no és una rutina pròpiament de pilates en català (C); I quan exhalo, baixo fent cercles pel costat (C); Lo que tindrem aquí al GAC és que et podrem tractar de manera individual (C); seiem a la màquina, col·loquem els peus per dins i obrim les cames cap als costats. (C); mirem ací a l’esquerra (V); canviem el sentit (V); anem a començar la pràctica de ioga (V).

Hi ha casos, però, en què s’observa alternança entre l’ús de la primera persona del singular i de la primera persona del plural: ara sí el que farem és elevo un genoll (C); portem l’atenció a la coroneta, al punt més alt del meu crani, i projecto coroneta cap al cel (C); en ioga sempre respirem per el nas. No gastem la boca. I inhale en quatre, retenc dos segonets el aire dins del cos i soltem poquet a poquet en huit temps (V); Me quede ací en esta posició. , si podem mirant al techo. Inhale fort i a l’exhalar canviem a l’altre costadet (V).

 2.5.6.3 Díctics personals. Segona persona: tu i vosaltres

De la mateixa manera, en algunes ocasions es fa referència al públic en segona persona del singular i, en d’altres, en segona persona del plural: adaptar els teus pesos i la teva progressió segons la teva condició física (C); dona igual el nivell que tinguis (C); afegeix aquests exercicis a la teva rutina (C); el pes no el posis a les puntes (C); Vols entrenar tot un any gratis? (Me); formar un triangle en el teu cos (V); avui us vull ensenyar aquestes màquines (C); si voleu mantenir els glutis en un estat òptim (C); sentiu el treball compensatori (C).

Hi ha casos, però, en què s’observa alternança en l’ús de la segona persona del singular i de la segona persona del plural: Així us hauríeu de trobar a la bicicleta. […] Ho poses a l’alçada de la teva cadera. […] Gradues el seient. (N); Comparteix aquest vídeo, ses teues històries, i etiqueta en es Club Gimnàstic Ciutadella. Teniu fins diumenge, dia 14, per participar. (Me).

2.5.6.4 Alternança de persona

En el discurs s’observa també l’alternança entre la primera i la segona persona, és a dir, que hi ha alternança entre el que el monitor explica que fa i el que ordena que facin els espectadors: Consell número 1 Assegura la ingesta de proteïna […] Consell número 2 Molt important que facis la ingesta post-entreno durant l’hora següent. Consell número 3 L’ou i la proteïna de la llet, que anomenem whey, son bones opcions per incloure a la vostra pauta alimentària. Consell número 4 Per guanyar massa muscular ens podem ajudar dels suplements si és necessari. (C); Soc el XXX i us explicaré com executar correctament un burpee. Preparada? Vinga, som-hi! Ok, primer explicarem l’opció amb impacte. Obrirem cames […] Després realitzes una flexió […] espero veure’t properament aquí (C); Relaxo espatlles, deixo que em pengin els braços, sent com cada un dels teus braços pesa una tonelada (C); El segon exercici que farem avui és el lunge o tisora […] Mantenint la passa, pugem i baixem fins a que el genoll posterior gairebé toqui a terra. És molt important que no avancis massa el genoll frontal. […] També pots fer les tisores saltades de forma més explosiva, amb o sense peses. […] Així que ja sabeu (Cn); Inhale. Exhala.(V); seguix alineat en la teua esquena, inhale, estire, braç i cama contrària, aguanta ahí tres respiracions, i des de ahí, inhale, obrim (V).

2.5.6.5 Ús dels temps verbals

En el discurs dels monitors predomina l’ús del present d’indicatiu, l’imperatiu i el futur, atès que s’explica el que es fa en el moment, es donen ordres o s’explica el que es farà: Seguim la rutina amb lower and lift, on baixaràs i pujaràs les cames […] Seguidament, fas un treball unilateral i creuat. […] Intenta fer entre dos i tres sèries (C); Comencem panxa enlaire (C); Acompanya els moviments amb la respiració (C); Hola, avui parlarem de l’entrenament dels glutis (C); Aguantem ací també tres respiracions (V); Articulem la columna, la deixem caure a terra (V); Ves alternant (V); Aguanta’m ací cinc respiracions més (V). També adopta aquests valors la perífrasi anar a seguida d’infinitiu (vegeu 2.3.25).

2.5.7 Construcció del discurs

2.5.7.1 Tipus de discurs

Predominen els discursos instructius i explicatius, ja que, d’una banda, es donen ordres dels exercicis o passos que s’han de seguir i, d’altra banda, s’explica en què consisteixen els exercicis. Per exemple, es donen instruccions de com s’ha de regular la bicicleta, de com fer funcionar una màquina del gimnàs o de com executar un exercici, així com s’explica en què consisteix un exercici, per a què serveix o es donen consells. Hi ha mostres que són únicament instructives i es limiten a transmetre l’exercici que fan, mentre que d’altres combinen ambdós tipus de discurs. Hi ha, però, una mostra que s’allunya discursivament de la resta perquè és un vídeo publicitari en què s’anuncia un sorteig per a entrenar tot un any gratis al gimnàs.

2.5.7.2 Estructura del discurs

En algunes mostres es descriu senzillament l’exercici que s’ha de fer sense salutació, presentació o acomiadament. D’altres, en canvi, sí que presenten aquests elements.

En diverses mostres es troba una salutació i una presentació en què s’introdueix el tema del vídeo: Hola, hola! Soc XXX de Pilates en Català i avui el que et proposo no és una rutina pròpiament de Pilates en Català, sinó una sèrie d’exercicis d’escalfament i exercicis d’activació (C); Vale, avui us vull ensenyar aquestes màquines que hi ha aquí al gimnàs perquè són una passada (C); Hola, bones! Soc el XXX i us explicaré com executar correctament un burpee (C); Hola, avui parlarem de l’entrenament dels glutis (C); Ep! M’enganxes fent una rutina d’abdominals. Escolta, si vols definir-les, vine a provar aquesta rutina (C); Hola, avui us parlaré de l’entrenament de força (C); Avui et volem donar 4 consells per guanyar massa muscular (C); Hola, soc XXX i us donaré uns consells per fer un esquat ben fet (C); Hola, soc la XXX, benvinguts. Us parlaré una mica del pilates (Cn).

L’acomiadament sol ser algun enunciat que incita l’espectador a fer esport o que desitja que la informació que s’ha transmès al vídeo sigui útil: I si ja t’has activat i tens més ganes, a per la teva classe de rutina de pilates en català (C); A fotre-li canya! (C); Doncs ja ho tindríem […] espero veure’t properament aquí, a Dir XXX (C); Així que ja sabeu, si voleu mantenir els glutis en un estat òptim, a fer esquats, tisores i…. (C); Bueno, espero que us hagi sigut interessant […] Fins aviat! (C); Això ha sigut tot, espero que t’haiguin servit aquests consells (C); Espero que te sigui útil […]. Gràcies (Cn).

  

3 CONCLUSIONS I CONSIDERACIONS FINALS

En les mostres que s’han analitzat s’observa principalment l’ús d’un llenguatge oral espontani, atès que els monitors de gimnàs improvisen el discurs. L’espontaneïtat i la improvisació poden explicar (almenys en part) que en les intervencions apareguin trets dialectals i col·loquials, així com usos inadequats o interferits per altres llengües. A continuació es presenten els aspectes més destacables de cadascun dels àmbits analitzats (fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic i pragmàtica).

Pel que fa a la fonètica, d’una banda, s’observen fenòmens no acceptables, com el canvi accentual en alguns verbs (cànvio), el ieisme (substitució de la [ʎ] per la [j]), o l’ensordiment de les sibilants (tisores, fisioterapeuta, dotze [s]). D’altra banda, s’observa la presència de trets fonètics dialectals col·loquials, com l’elisió de la e pretònica davant r (però > prò), la supressió de la a- inicial (anar > nar) o l’elisió de la -d- intervocàlica en valencià (vegades > vegaes).

Quant a la morfologia, destaca la presència de fenòmens no acceptables, com no elidir la vocal de l’article (el estirament (V), la última (C)),o no contraure la preposició per amb l’article i la manca de contracció de la preposició per amb l’article (inhalant per el nas (V)); i també de formes col·loquials com l’article lo, el demostratiu ahí, el pronom mos, velaritzacions col·loquials en verbs i formes col·loquials de les preposicions per a (pa) i cap a (paca).

En l’àmbit de la sintaxi és on s’observa un major nombre de fenòmens inadequats, com l’absència de pronoms, confusions pronominals, canvis de preposicions, l’ús de la perífrasi anar a seguida d’infinitiu amb valors diferents del d’imminència, l’ús redundant del possessiu o errors de concordança.

Pel que fa al lèxic, convé destacar la presència d’interferències no només en la llengua general, sinó també en l’àmbit d’especialitat de l’esport i els gimnasos, ja que en les denominacions de les parts del cos s’observen diverses formes interferides pel castellà, i en relació amb els exercicis i materials esportius hi ha una forta influència de l’anglès. La presència de la terminologia esportiva en català és escassa en les mostres i denota que els monitors la desconeixen.

En l’àmbit de la pragmàtica, predominen els discursos instructius i explicatius, i s’observa que els monitors fan referència directa als participants, i això en alguns casos comporta alternança entre les formes de primera i segona persona i entre el singular i el plural. . Destaca la simplificació del discurs, que s’observa en l’absència d’articles i pronoms, a causa de la velocitat en la parla

En general, com que en les classes els monitors de gimnàs es dirigeixen als seus seguidors en un context professional, i tenint en compte la immediatesa comunicativa, és esperable que emprin un llenguatge formal o semiformal espontani. Tanmateix, s’ha observat que fan ús d’un llenguatge oral espontani en què apareixen trets col·loquials, usos impropis i interferències que no es consideren adequats en aquest àmbit. Caldria, doncs, que els monitors de gimnàs paressin més atenció al registre que empren i en tinguessin, en general, més consciència.

També era esperable que, com a professionals de l’àmbit esportiu, coneguessin el lèxic d’especialitat dels esports en català. En canvi, s’ha observat que el lèxic d’especialitat en català no el tenen assumit i empren formes foranes, principalment de l’anglès. Caldria que els monitors de gimnàs prenguessin consciència que exerceixen un paper central en la difusió i consolidació de la terminologia esportiva entre la població, ja que si els termes esportius no són utilitzats de manera habitual en català pels mateixos monitors i entrenadors, difícilment arribaran a consolidar-se entre els practicants i la resta de la societat.

   

4 FONTS

Pel que fa a les fonts que s’esmenten, vegeu el document Fonts citades en els informes de l’OQL.

 Normativa de l’IEC

Gramàtica de la llengua catalana (GIEC)

Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)

Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU)

Diccionari de la llengua catalana (DIEC)

Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC)

Ortografia catalana (OIEC)

Altres obres de l’IEC

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana

Serveis amb cooperació de l’IEC

Optimot

Cercaterm (Termcat)

Altres obres. Diccionaris i gramàtiques

Diccionari català-valencià-balear (DCVB)

Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat)

Diccionari normatiu valencià (DNV)

Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC)

Gramàtica Normativa Valenciana (GNV)

Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV)

Altres obres. Llibres d’estil per als mitjans de comunicació

ésAdir (CCMA)