L’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans té la doble finalitat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos estàndard, i d’ajudar a millorar-la. I això, en tota l’extensió dels territoris de llengua catalana.

 

Informes

Pòdcasts de joves (2026)

Tertúlies esportives (2026)

Votacions al Parlament EuropeuCandidats a les eleccions europees de 2024 (2025)

Revolta pagesa (2024)

Sobre la qualitat lingüística

Document inicial de l’OQL

Debatut a la Comissió d’Estandardització

Març 2021

Informes

Informe sobre la qualitat lingüística en els pòdcasts de joves
Febrer del 2026

Informe sobre la qualitat lingüística en les tertúlies esportives
Gener del 2026

Votacions al Parlament EuropeuInforme sobre la qualitat lingüística del llenguatge en campanya dels candidats en les eleccions europees (juny de 2024)
Març del 2025

Informe sobre la qualitat lingüística en les primeres notícies de la revolta pagesa
Desembre del 2024

Informe sobre la qualitat lingüística en la programació audiovisual infantil
Maig del 2024

Informe sobre la qualitat lingüística en els butlletins meteorològics televisius
Maig del 2023

Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica
Octubre del 2022

Fonts citades en els informes de l’OQL

Recursos

 

Facilitem una sèrie de recursos que poden servir de punt de partida per a qui vulgui fer recerca o ampliar els coneixements sobre la qualitat lingüística (QL).

Sobre la QL en general

Costa, Joan (2019). «L’avaluació de la reestandardització del català: la definició  del problema»Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), núm. 29, p. 155-169.

Costa, Joan (2021). «Qualitat lingüística i normativa», presentat a la Jornada sobre la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (8/10/2021).

Marí, Isidor (2015). «Normativa i qualitat lingüística»Ara (13/4/2015).

Maurais, Jacques (1999). La qualité de la langue : un projet de société. Quebec: Conseil de la langue française.

Pradilla, Miquel Àngel (2018). «El valor comunicatiu de la llengua. Un criteri per a la gestió de la variació lingüística en la varietat formal de la llengua catalana». Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013). Barcelona: IEC, p.31-46.

La QL en mitjans de comunicació

Camps, Oriol (2007). «Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans de la CCRTV»Quaderns del CAC (Barcelona), núm. 28, p. 3-11.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2013). Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Guia editorial. Manual d’ús. Barcelona.

1.1.2.2.3. Competència lingüística

2.4.1. Model de llengua estàndard

2.4.2. Garanties de qualitat lingüística

Estrada, Anna (2004). «La qualitat de la llengua de la televisió en català: ressenya d’un estudi del grup Llengua i Mèdia»Quaderns del CAC (Barcelona), núm. 28, p. 75-80.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2021). I Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans: Fraseologia i Mitjans de Comunicació.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2021). II Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans: Ortoèpia per a Professionals dels Mitjans.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2021). III Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: La Llengua Col·loquial a les Sèries de Ficció.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2022). IV Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: La Subtitulació als Mitjans.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2022). V Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: Els Llibres d’Estil.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2022). VI Seminari de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació: El Doblatge als Territoris de Parla Catalana.

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació, Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2021-2022). IV Jornades de Qualitat Lingüística als Mitjans de Comunicació.

Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears i Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (2018). «Conclusions de les I Jornades “Qualitat lingüística als mitjans de comunicació: la llengua oral”».

Grup Llengua i Mèdia (2004). «Informe sobre la qualitat de la llengua de la televisió en català»Informe de l’Audiovisual de Catalunya 2003 (Barcelona), núm. extraordinari, p. 231-264.

Guevara, Marc (2020). Usos dubtosos en l’estàndard dels mitjans de comunicació de massa [tesi doctoral], UAB.

Mèdia.cat (2022). El deure dels periodistes amb la llengua. Anàlisi sobre la responsabilitat lingüística i la competència en català dels comunicadors en el context actual. Redacció: Pol Cervera. Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Múrcia, Cristina (2022). El català als mitjans de comunicació: anàlisi de la qualitat lingüística del programa de ràdio El Búnquer [treball de fi de grau, UPF, Facultat de Traducció i Interpretació].

Oliver, Griselda (2014). «#QueFort_AixòDelsFebles, un concurs per millorar la qualitat lingüística»Núvol. Barcelona (27/5/2014).

Paloma, David; Puigròs, M. Antònia; Rico, Albert i Torrent, Anna M. (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Bellaterra: UAB.

Terribas, Mònica (2021). «Qualitat lingüística i comunicació», presentat a la Jornada sobre la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (8/10/2021).

Vallverdú, Francesc (2002). «Els mitjans audiovisuals i la contaminació lingüística». Llengua i ús (Barcelona), núm. 25, p. 4-10.

Vergés, Elena (2019). La qualitat lingüística a RAC1 i Catalunya Ràdio: anàlisi lingüística comparada de dos informatius i dos programes d’entreteniment [treball de fi de grau, UPF, Facultat de Traducció i Interpretació].

La QL a l’ensenyament

Blas, Marta de (2013). «La qualitat lingüística, avui». Jornada sobre la Qualitat Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats (11/4/2013).

Rigau, Irene (2014). Cloenda del IV Simposi Internacional de l’Ensenyament del Català. Vic (5/4/2014).

Sendra, Montserrat (2017). «Professors amb mancances lingüístiques: no ens ho podem permetre»Núvol. Barcelona (25/8/2017).

Sendra, Montserrat (2021). «Qualitat lingüística i ensenyament», presentat a la Jornada sobre la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (8/10/2021).

La QL a la justícia

Vallès i Elizalde, Àgueda (2007). «Resolucions judicials i qualitat lingüística»Revista de Llengua i Dret (Barcelona), núm. 48, p. 37-58.

QL i art

Miralles, Esteve (2008). «Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística»(Pausa.) Quadern de teatre contemporani (Barcelona), núm. 30.

Qui som?

 

L’Observatori de la Qualitat Lingüística és un projecte institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit per un membre de la Secció Filològica, actualment Oriol Camps, i adscrit a la Comissió d’Estandardització pel que fa al projecte científic i a la Comissió d’Infraestructura i Corpus Lingüístics pel que fa al funcionament tecnològic.

 

Comissió de governança:

Teresa Cabré Castellví, presidenta de l’IEC
Oriol Camps Giralt, Secció Filològica, director de l’OQL
Vicent Climent Ferrando, gestor de projecte
Mercè Ferrer Tamarit, gerenta de l’IEC
Cristina Ribas Barberan, Servei de Projecció i Comunicació Institucional
Robert Latorre Soto, Servei d’Informàtica
Mila Segarra Neira, Secció Filològica, directora de l’Oficina d’Estandardització
Ramon Sistac i Vicent, Secció Filològica, president de la Comissió d’Estandardització
Lluís Payrató Giménez, Secció Filològica, expert en pragmàtica

Equip lingüístic de l’OQL:

Director:

Oriol Camps Giralt 

Tècnic lingüístic:

Daniel Luján Cazalilla 

Per l’Oficina d’Estandardització:

Laia Castanyer Teixidor
Lourdes Sola López

 

Col·laboradors:

Joana Capella Campdepadrós
Judit Casadevall Puig
Adrià Castellà Jou
Abel Espinosa Miró
Montserrat Grima Gómez
Clara Ibernón Sánchez
Lídia Larrañaga de Bofarull
Paula Martí Núñez
Albert Rico Busquets
Eulàlia Salvat Golobardes
Montse Santos Gómez
Ester Seguí Brunet
Maria Subirats Múria

Desenvolupament d’aquest web:

Ferran Cabellos, del Servei de Recursos Digitals de l’IEC.

Supervisió de l’eina informàtica de l’OQL

Xavier Torrents, cap de projecte, del Servei d’Informàtica de l’IEC.

Han col·laborat amb l’Observatori:

Jaume Salvanyà (tècnic lingüístic, 2020-2024)
Laura París (estudiant en pràctiques, 2023)
Laia Sala (estudiant en pràctiques, 2023)
Xavier Mas Craviotto (col·laborador, 2024)
Josep Nicolau Perelló (col·laborador, 2024)
Xènia Àlvarez Urbaneja (col·laboradora, 2025)
Aina Juan de Javier (col·laboradora, 2025)