L’Observatori de la Qualitat Lingüística presenta l’Informe sobre la qualitat lingüística del llenguatge en campanya dels candidats en les eleccions europees (juny de 2024). En aquest informe ens trobem davant una paradoxa: unes persones que volen ser elegides com a representants de la nostra societat parlen de qüestions serioses i importants amb un llenguatge clar i directe, però marcat per la informalitat en molts aspectes, des de la fonètica, en què destaca la pronúncia com a i de moltes eles palatals (representades pel dígraf ll) o l’ensordiment de moltes esses entre vocals, a la morfosintaxi, en què sovinteja l’article lo amb valor individualitzador, l’obligació s’expressa amb les fórmules interferides tenir que i hi ha que al costat de la normativa haver de, que predomina, i l’ús de les preposicions (la distribució de per i per a, les confusions entre a, en i amb, etc.) és el que correspon als registres informals en cada varietat. Pel que fa al lèxic, l’informe recull una cinquantena de mots interferits, algunes expressions dites directament en castellà, i els neologismes propis de les institucions europees…

És clar que l’espontaneïtat de la situació és un dels factors d’aquesta informalitat. Hi ha molts elements del llenguatge que són automàtics: la pronúncia, la forma dels verbs, les preposicions, els pronoms… Ara bé, aquests automatismes es poden educar, o entrenar. Per això, l’informe conclou que l’entrenament del llenguatge personal dels polítics beneficiaria segurament la seva expressió i la formalitat del seu discurs.