Presentació

La Secció Filològica de l’IEC ha posat en funcionament l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), amb la doble finalitat de conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos estàndard, i d’ajudar a millorar-la. I això, en tota l’extensió dels territoris de llengua catalana.

S’entén per usos estàndard els usos públics de la llengua, els que no es poden considerar actes de comunicació estrictament privada. Per tant, l’objecte de l’OQL abasta des de l’escola fins als mitjans de comunicació de més audiència, passant per discursos i conferències. I també la llengua escrita i publicada: a la premsa, a Internet i als llibres.

Hi ha un bon nombre d’aquests usos públics en què la producció no és estrictament individual, sinó que hi intervenen professionals de la correcció i de l’assessorament lingüístic, i per tant en la forma final del que es publica o difon s’hi compromet també una institució, una editorial o un mitjà.

En el cas dels mitjans de comunicació audiovisuals, es pot observar el llenguatge dels presentadors, que correspon a la seva actitud personal davant la llengua i també al posicionament de l’empresa, que fa recomanacions a través del llibre d’estil i dels serveis lingüístics. Però també s’hi pot observar el llenguatge dels tertulians, dels polítics, dels advocats, dels metges, dels artistes i de tota la varietat de professionals que hi fan declaracions o hi són entrevistats.

Això permet de tenir unes mostres reals de llenguatge parlat, moltes de les quals corresponen a un mode de producció espontani, i unes altres a un mode de producció elaborat, sigui perquè es llegeixen, sigui perquè es memoritzen per dir-les.

Evidentment, és impossible fer atenció de manera conscient i crítica a tot el volum de comunicació que circula en la nostra societat. Per tant, l’OQL no es pot limitar a escoltar i anotar el que cridi l’atenció en una primera audició. Això permetria observar, de tant en tant, un gir sintàctic genuí, una pronúncia inadequada, un tret morfològic preferent o bé una paraula inacceptable. Però amb aquestes impressions caçades al vol no n’hi ha prou. Cal anar més a fons. I per poder anar a fons, l’Observatori treballa sobre mostres, focalitzant l’atenció en sectors diferents i ben delimitats en cada campanya.

De cada mostra, normalment extreta d’un discurs més extens, s’identifiquen tots els fenòmens interessants, «bons» o «dolents», d’entonació, de pronúncia, de morfologia, de sintaxi o de lèxic, i s’analitza així mateix l’estructura del discurs, per descobrir si segueix un fil temàtic (que implica una sèrie de marques sintàctiques, com els pronoms, i lèxiques, com els sinònims) o s’interromp i deixa idees penjades, o introdueix temes nous inesperats, etc.

Per valorar la qualitat, doncs, l’OQL no es pot limitar al que preveuen la gramàtica i el diccionari, que permeten arribar, com a objecte més extens, a una frase complexa. Ha de treballar sobre el discurs, entès com a «unitat comunicativa dotada d’autonomia i de coherència» i com a «conjunt d’enunciats en relació amb les seves condicions de producció i de recepció» (DIEC, discurs, accepcions 2.2 i 2.1).

Cal, també, avaluar-ne l’eficàcia comunicativa tenint en compte a qui s’adreça, la intenció, el to, la velocitat d’elocució, el grau d’implicació personal de qui parla, el mode de producció del discurs, elaborat o espontani, etc.

Resumint: en la concepció de l’OQL, la qualitat lingüística és una qüestió formal, independent del contingut del discurs, i que no es redueix a l’aplicació mecànica de la normativa sinó que implica altres aspectes, com la capacitat de comunicació, l’adequació a la situació, etc., que no són fàcils d’identificar i encara menys de «mecanitzar».

Les observacions obtingudes s’arxivaran en una base de dades de l’IEC, que contindrà l’enregistrament i la transcripció del so, amb l’anàlisi corresponent. Quan s’acumuli un volum d’observacions que ho permeti, l’OQL elaborarà un informe sobre els aspectes qualitatius de l’ús públic de la llengua en la nostra societat.

***

L’Observatori té vocació, des del primer moment, d’influir en la qualitat de la llengua. Per fer-ho, té previst poder oferir, d’aquí a un temps, assessorament a les persones o les institucions que vulguin millorar la seva comunicació en català.

Entre aquestes institucions destaquen, per la seva importància per a la difusió de la llengua, els mitjans de comunicació. Se’ls pot oferir una contribució per ajudar els comunicadors a millorar el llenguatge, plantejant-ho com una col·laboració amb els seus serveis lingüístics i pactant-hi els programes a observar durant un temps delimitat.

Pel que fa a les persones individuals que apareixen als mitjans, fent declaracions o en entrevistes o tertúlies, etc., també se’ls pot oferir assessorament. La paraula assessorament implica, d’una banda, el consentiment de l’assessorat, i, de l’altra, que no se li imposa cap obligació.

***

L’OQL s’estrena treballant sobre llengua oral, però això no exclou del seu objecte la llengua escrita. S’havia de començar per la part més complexa i problemàtica pel que fa a la metodologia, que és fixar la llengua parlada per poder-la analitzar. L’observació de la llengua escrita estalviarà la transcripció, però es fixarà en els mateixos aspectes, substituint la fonètica per l’ortografia i la tipografia.

Amb aquesta pàgina web l’Observatori de la Qualitat Lingüística es comunica amb el conjunt de la societat i especialment amb les persones interessades en la llengua catalana.  No és una pàgina de debat. Si us voleu posar en contacte amb l’OQL, podeu fer-ho a través d’aquesta adreça: obqual@correu.iec.cat.